Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 29 de desembre del 2021

Si et posen ciment a la boca...



Si els de l'odi i el podi

et posen ciment a la boca,

tu, aboca't, secretament

i com l'aigua atrevida.

Baixa, surt al carrer

i cuida, crida i estima fort

(a) la trinxera del desig.


Si, els de les medalles i honors

que ja arriben per terra, mar i aire,

et posen ciment a la boca,

tu no callis, insinua't, afronta'ls,

acorda amb la guitarra,

aboca, gronxa, penetra versos,

i que brolli la cosa a raig,

que pintis el cel de roig.


El combat intens de sempre:

versos com mines 

a les línies de l'adversari funest,

aquells, els de l'odi i el podi,

els que et posen ciment a la boca.

Interna't, secretament,

passa les urnes, traça carícies;

cuida, crida, toca, canta, escriu, estima...


Posa la poesia

a primera línia de mar i de tant !

Treu el ciment, palpa els llavis 

                                        i besa !



Poeta roig (Fidel Picó)

Desembre 2021

dissabte, 18 de desembre del 2021

Solar abandonat

 


Som un solar abandonat,

amb una pilota deixada

que algú ens va arrabassar.

I així tants matolls, 

tanta runa,

porca solitud...,

sobreeixim de misèria,

desucats, punxats, desdibuixats

com un matalàs brut.


Som els somnis que hem deixat,

els solars on ens han empès, 

la infantesa violentament closa,

l'ideal rendit,

les paraules que no ens vam seber dir,


les paraules que no t'he sabut dir mai,

els llavis cosits de tanta runa,

el silenci de la pilota, 

la trinxera perduda,

el desig fos.



Poeta Roig (Fidel Picó)

Desembre 2021

dilluns, 6 de desembre del 2021

Per què ?

 


                                                         Noia a la Finestra, Salvador Dalí



 

“...por qué nos soportamos
por qué hacemos el juego.”
 
Idea Vilariño
 
 

Per què suportem aquest suplici,
aquesta juguesca desigual i sinistre ?
Per què fem el joc, els fem el joc ?
Amb les seves normes,
seguim les seves línies contínues i disconínues.
 
Per què llepem
els seus deliris verticals
i suportem els seus pilars
indestructibles ?
 
Per què seguim jugant ?
Per què seguim follant-nos-el 
quan ell ens grapeja sense pietat,
si només volem mirar el mar
per l’altra finestra ?

Ens escapem ? 


Poeta Roig (Fidel Picó) 
Maig 2021



divendres, 3 de desembre del 2021

Greix

 



Tot és ple de greix. 

I no tan sols els nostres cossos. 

Arreu, les ànimes opulentes jauen

embafades d’èxits, crits i esglais, 

i perforen les nostres primaveres. 

I així, ennuegats, 

creient-nos estiu..., dolem.



El Poeta Roig (Fidel P.)

Desembre 2021


dissabte, 27 de novembre del 2021

Olivetes a la terrassa



        Punxar foscos grumolls

per fluir,

pujar amb convicció les escales

i traçar un revés paral·lel

sec, potent, profund

-allò que fan els rics amb els pobres

i que a nosaltres tan ens costa-.

El risc fecund per trobar

la teva blava mirada,

i cruspir-nos, plegats, unes olivetes

a la terrassa d’un novè pis

i amb el sol trinxant-nos de plaer.



Poeta Roig (Fidel Picó)

Novembre 2021

divendres, 5 de novembre del 2021

Leviatan

 




Leviatan devora camarades,

éssers engolits per dives, misses, sentències;

carbonitzats per l’Estat, el mercat, la postmodernitat

i d’altres doctrines creuades

amanides amb tentacles

que esnifen cors invisibles, visibles pragmàtiques.

 

I tu, suspesa com la lluna,

a punt de fer el salt de la teva vida;

moment solemne -si és que hi ha instants solemnes-

per etzibar-me un vers glaçador,

un xiscle, una tempesta aguda

de pau fictícia,

un tren aturat prop d’una espora callada

que fa la vida un dic d’enganys,

una allau, tenebra d’oblit.

Llacuna sense aigua;

paraula aixafada per un Leviatan

que devora inclús, els teus salts.

 

M’inquietes. M’inquietes tot.

I és aquesta tremolor del vent

amb el gemec dels arbres

que em desbasta el cor.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

divendres, 29 d’octubre del 2021

Sexe i/o amor ?

 


Hi niem el delit,

i quan covem mirades,

juguem i somniem

i un dia, literalment,

xoquem

i s’encenen les brases.



El Poeta roig (Fidel Picó)

Octubre 2021


dissabte, 16 d’octubre del 2021

El món...

 

Imatge diari DEIA, a les xarxes, l Volcà de La Palma

El món,

aquest desori sec d’esbarzers,

el cel que sagna,

el Cap d’Estat acompanyat.

El greix de la indecència,

la indiferència multiplicada.

Quan al pot petit

ja no hi ha la bona confitura...

El ronc del volcà

que esquitxa pedres de por.

 

(I la resta funesta: els xiscles d’ella

instants abans de l’abjecte assassinat) 

 

I com deia en Vinyoli:

sols queda la fiblada

de la pua clavada

molt endins de la carn”.

 

El món, aquest desordre

dels pots petits, coàguls de basarda.

I tu, fora de control,

amb la punxa clavada,

i la lava vessada del pot petit, 

indiferent, fins la teva mar.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021




divendres, 8 d’octubre del 2021

Xisclen multituds


Xisclen les multituds a les xarxes socials,

escamots d'homínids van a la caça del bolet,

-per no coment els que van a caçar dones, negres, LGTBIs...- .

Cremen les paraules o incendien el català;

els monarques et pispen la cartera i són intocables

i als pous hi continua havent molta foscor.

Calla Beethoven, a tothora sonen les sirenes,

la criatura dels veïns plora amb fermesa,

els lladres del temps roben el...temps,

les campanes ploren i es rovellen

i els perdedors perden i normalment són pobres.

Xisclen les multituds arreu,

el vaixell varat rondina de solitud

a la platja de tants octubres.

Torrenteres de tuits i grups de whatsapp 

empenyen cap a mar i arrosseguen 

els poetes a les fosses del caos

on no hi ha ni barques deixades pels nàufrags;

hi ha massa llum en nom de Déu, del mercat

o del Tribunal Supremo.

Qui salvarà el poeta ?

Quina música podrem tornar a ballar aquesta nit ?

Quin volcà estossega llavors d'or ?

Quina paret mestra em protegeix de tot ?

Quina velocitat calmarà el meu desig ?


Quin silenci ens deixes per poder salvar-nos ?

Jo torno als versos llargs com trens nocturns

i tu tornes amb les multituds i els escamots de la pressa

al quadrilàter on els cops de puny 

ressonen fins estressar meu llarg tren.

Tot tremola; tot xiscla; tot se m'allunya

excepte la solitud.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

dissabte, 18 de setembre del 2021

Dins i fora

 


A dins,

el bosc del poema

on el poeta fugit udola

i et(i es) trenca més (i per) a dins.


A fora,

el brogit de motos

i veus de dones allunyant-se ('t)

per un altre bosc.


(O..., no és el mateix bosc ?)



El poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2021

diumenge, 5 de setembre del 2021

Anada i tornada


 

Tu tornes a ella / i jo torno al negre”  

Amy Winehouse, a ‘Black to black’



A l’anada tot comença. 

De bon matí surts a buscar llum, 

jocs de paraules, somnis, blaus camins. 

Baixes a la platja amb vestit de sobrassada, 

altres jocs, crits, onades ballant 

i el dibuix precís dels teus llavis. 


De tornada, 

la nit llarga de les autopistes.

Tots tornem al negre i al mateix color, 

la foscor 

et torna totes les pilotes 

sense pietat possible, 

com canonades que cremen, 

l nit; la llarga serp, 

la cova i els tentacles a la foscor 

i la línia contínua del voral. 

El propi daltabaix de l’ordre.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Agost de 2021


divendres, 27 d’agost del 2021

La noia de la botiga de 'souvenirs



La noia de la botiga de ‘souvenirs’

que de bon matí escombra

la seva parcel·la de vorera.

Després traurà postals, barrets

i un llarg etcètera.

Tot té el seu ordre precís;

com estació de tren, cadascú a la seva via.

 

A fora, el contrast:

el gran desori de les avingudes del greix,

el viciós, el matiner i el deixat;

els embotits ressecs penjant

com calçotets estesos a la deriva.

 

La botiga s‘obrirà

i entraran els primers clients.

A dins la noia els atendrà

             i tothom al seu lloc com soldats al pati,

          farà el que bonament podrà.


            L'ordre dibuixa en punta fina.



        El Poeta roig (Fidel Picó)

        Agost de 2021 

dilluns, 9 d’agost del 2021

Les clavegueres d’aquest incendi

 



Decauen, bullen les llàgrimes

i els corresponsals li diuen “mala mar”.

Tristesa, alegria ?.

Ball de bastons, ball de festa ?.

Amor, odi ?.

Aigua bruta, aigua neta ?:

Nosaltres; esquitxats pel desordre,

les clavegueres d’aquest incendi.

O aigua depurada que baixa

i els corresponsals en diuen “mala mar,

aigua, poesia pura" 

quan nosaltres sabem

que hi baixen llàgrimes de por,

fruit d'un profund desordre.

Impureses que regalimen,

desperfectes; la corda fràgil

d'unes ànimes farcides de por.

Sonen les alarmes

i els corresponsals en continuen dient

”focus inestables”, “danys col·laterals”,

“residus suportables”, “creixement per sobre del PIB”,

quan a la resta el món i la vida

se'ns escapa de les mans.

 

Ploren les clavegueres d'aquest incendi

i ells comencen l'enèsim ball.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Juny-agost 2021


divendres, 30 de juliol del 2021

Aigües mudes


 

Vies de tren perdudes,

cotxets de nadó rovellats,

abandonats al solar de la innocència.

Infants que ploren com obrers sense feina,

pianos enfonsats al llac dels purs

com s'abandona una fràgil memòria.


I tu, que ja no nedes a la piscina

perquè no hi pots anar.

(El carril sol i les aigües mudes).



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Juliol de 2021

Sense tren

 


On és el sol tren nocturn 

que creua i trenca la nit ?


Ara, la nit és encara més solitària;

sense tren, sense ningú,

sense el vibrar de les vies, 

el fons silenci de les pedres.


Allau de foscor.

Nit malalta, sense tu.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Desembre 2020, relligat: juliol 2021

dissabte, 17 de juliol del 2021

Aquesta tarda


 

Aquesta tarda.

Aquesta olor a fregit.

amb restes de foscor de pàrquing.

L'autobus cansat,

frenent prop de la parada.

Els peus de les noies

que trepitgen la vorera, que passen

i van qui sap on.

El llençaflames del sol

escampant el silenci dels poetes.

La persiana trencada.

La Transició transitant pel pedregar:

cua a la Meridiana

per sortir de Barna.

Hipercor i la mreva tieta Remei.

Espanya de penal i gràcies.

Estiu; Tribunal de Cuentas, codi penal;

l'odi que tot ho crema.

Les rodes dels cotxes,

les cames de les dones

dibuixades a la futura C-17.

Els teus ulls de cansada

perquè has tornat de les colònies.

Antònia Font al cotxe:

"puja el volum, aquests són bons!".

Aquesta primera tarda de juliol.

Aquestes hamburgueses d'escalivada.

Aquesta fugida o incursió

cap a l'interior del país.

L'autobus que frena

i els peus de les noies

que trepitgen la vorera, que passen

i van qui sap on

i el llençaflames del sol

fumigant carrers que tenen set de tu,

o simplement, que tenen set.


Aquesta tarda.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Juliol de 2021

divendres, 28 de maig del 2021

Voldria..., vull



Desallotjar la mort, 
reforçar el front del sí.
La meva cap em demana síntesi 
i els meus poemes, també.

El món és una paraula reduïda a la K, 
que s’amplia a M de mur.
I l’alta velocitat és tan alta 
que ens sobrepassen els trens sense veure’ls.
Trens que abans eren somni, 
somni de fills de classe treballadora
amb passos a nivell pels camarades.

Jo només voldria desallotjar la mort.
La mort i la mandra, l’angoixa; 
la nit eterna del Capital
o el forat fosc farcit de llumetes de Nadal,
que anomenem “El Sistema”.

Jo només voldria desallotjar la mort 
les alarmes, les presons, les immobiliàries;
l’exèrcit, l’arquebisbat i els directius de Caixabank

reduir-los a una simple lletra K
i ni una sola paraula més,
perquè en fan una
i aixequen un Imperi
i compren gallinetes, un núvol, una central nuclear,
o quatre cereals, tan és ara.
Sempre el pobre món fatigat 
que s’enfonsa i fa mal,
i jo voldria un poema roig i una mà.

Jo voldria desallotjar la mort i més;
jo voldria, jo voldria, jo voldria...

Jo voldria baixar una mica massa, 
arribar al clavegueram
als pous de la clandestinitat;
a les coses on les coses més senzilles i concretes.
Jo voldria ser l’Estellés, el Vicentet del barri,
i una mica Baudelaire algun hivern alguna tardor.

Jo voldria dir més que la lletra K 
i que la M, fer més que quilòmetres.
Voldria síntesi, però no perquè avui 
m’ho hagi dit la meva cap,
sinó perquè vull voler molt, sense condicionals.
I també vull reforçar el front del SÍ
sense condicions.

Vull, ara i aquí, el teu cos
(ja ho he dit, carai !).
Mirar-te i agafar-te de la mà.
Vull una flor no santa amb els pètals contents, 
vull els teus petons, clar que sí,
perquè reforcen el SÍ,
i vull un tren de matinada
que brami commovent la nit
amb els camarades dins el vagó,
i que, aquest no, no sigui desallotjat
per la pressa ni el diner.

Vull que ella vingui de l’escola 
i toqui la flauta travessera,
i l’entrepà d’alvocat amb brie,
una finestra al mar
en una primavera no cruel.
Vull els cims nevats quan surt el sol 
i tot l’amor dels versos d’en Papasseit,
una illa que es diu Menorca,
Antònia Font i les Dire Straits,
una carícia una tardor per escriure’t,
un vers un tren
un nou socialisme no inventat.
Vull desallotjar la mort 
i, pegats, fugir enllaçant les mans
i pujar al tren en marxa 
i riure i fer-te un petó,
un final que arribi amb lletres
i el teu nom.
Abans voldria, ara ja vull.



El poeta roig (Fidel Picó)
Maig 2021


 

dimarts, 11 de maig del 2021

Les paraules i l'incendi

 




Les paraules es desfan
quan apareix el teu cos.
Arriben els udols de la carn
com pètal jugant a poeta;
cauen llums i estels,
callen violins;
brillen els teus pits,
la mar desa els mots
sota l'ona del teu coixí;
i un llumí s'encén
i punt i coma, coma i seguit

i l'incendi s'apodera
de tota la nit
i la nit són flames
i alguns punts suspensius
perquè res cal dir
i tot per fer.


El poeta roig (Fidel Picó).
Abril 2020



 

divendres, 7 de maig del 2021

Ansietat

 


I

Ansieges. 
Busques el poema -l’ansieges- 
per endinsar-t’hi en ell.
Com un espeleòleg 
que baixa als tresors de la foscor.
Ansieges. Ansieges i baixes
a les grutes de l’ànima
quan la fricció cap i cos
et fa baixar més i més
-i ansieges, ansieges-
i busques i busques
el poema que no arriba.
I hi manca aire, 
i la suor freda, la solitud, la foscor...;
el cos que diu mal
quan creus morir –l’imagines, ho veus-,
i ansieges, ansieges, ansieges...


II
Fins que sents una gota d’aigua
que cau suau
com un petó, una carícia,
una metàfora fulgent.
I llavors ansieges, ansieges VIURE,
i de la fricció en fas un desig,
una flor, un amor,
un poema navegable
per on seguir sentint el joc,
i malgrat baixar,
escoltar les aigües
de les càlides profunditats
i capbussar-t’hi com en espeleòleg,
buscant sempre tresors,
amb mil-i-una pors,
quatre peixos vermells
i tres esperances.


El Poeta roig (Fidel Picó)
Abril – Maig de 2021

divendres, 23 d’abril del 2021

Esquerdes de tendresa


 Aprofita les esquerdes
que es dibuixen als vells murs.
Mira pels forats del desordre
i atrapa el sol de la infantesa,
les primaveres quasi lliures,
les notes menys abruptes del clarinet;
la flor que treu el cap
en aquesta terra àrida.
Aprofita les ferides del sistema,
els rierols de sang als palaus
o a les tripes d'un poema.
Aprofita la cervesa amb l'amic
al torn de nit.
Atrapa el sol,
surt al carrer i manifesta't !
Hi ha el petó de la mare
de bona nit.
La mirada lasciva,
els ulls d'aquella noia
aquella nit de colònies...

Les primeres esquerdes
d'un ordre anomenat innocència,
o el desig irreprimible
d'esquerdar el paradís
dels teus silencis
amb el petó a dos centímetres.

I el bri de llum
que deixa una persiana 
no tancada del tot.
I cada nit,
hi ha el petó de la mare de bona nit.
El petó de la mare de bona nit.


El poeta roig (Fidel Picó)
Abril 2021

divendres, 16 d’abril del 2021

Han dit poetes

 


Foto de la xarxa. Tomba d'Antonio Machado a Cotlliure


Han dit una pila de mots i versos.

Han dit poetes

que la poesia ets tu.

Han dit que la terra és teva,

que som un entre tants,

que no serviries per ser pedra d'un palau.

Fins i tot han dit els poetes 

que volien ser poema.

Han dit sentir memòria i pell,

blau i més blau,

llibertat i vaga general.

Poetes que han dit espera,

desordre, fugida, més desordre.

Poetes que creuen en les esquerdes,

que tenen fred, por o gana.

Han dit 'deixa't besar',

'la copa ben alta',

que 'tot és ara i res'.

Poetes que han dit

que tot comença amb Chopin,

que cavalquem la nit.

Han dit poetes

que després d'haver estat nens

ells també han caigut al món,

com cau avui la pluja

perquè els poetes senten més

l'aigua que la resta, potser...

I tot és més quan diuen els poetes,

i tot acaba amb Chopin.


Poetes que parlen

i una torrentera de mots

ens abraça.


Té, és teva, 

també és teva la poesia.

Com la terra que sents

sempre tan teva.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril 2021

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)