Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 23 d’abril de 2021

Esquerdes de tendresa


 Aprofita les esquerdes
que es dibuixen als vells murs.
Mira pels forats del desordre
i atrapa el sol de la infantesa,
les primaveres quasi lliures,
les notes menys abruptes del clarinet;
la flor que treu el cap
en aquesta terra àrida.
Aprofita les ferides del sistema,
els rierols de sang als palaus
o a les tripes d'un poema.
Aprofita la cervesa amb l'amic
al torn de nit.
Atrapa el sol,
surt al carrer i manifesta't !
Hi ha el petó de la mare
de bona nit.
La mirada lasciva,
els ulls d'aquella noia
aquella nit de colònies...

Les primeres esquerdes
d'un ordre anomenat innocència,
o el desig irreprimible
d'esquerdar el paradís
dels teus silencis
amb el petó a dos centímetres.

I el bri de llum
que deixa una persiana 
no tancada del tot.
I cada nit,
hi ha el petó de la mare de bona nit.
El petó de la mare de bona nit.


El poeta roig (Fidel Picó)
Abril 2021

divendres, 16 d’abril de 2021

Han dit poetes

 


Foto de la xarxa. Tomba d'Antonio Machado a Cotlliure


Han dit una pila de mots i versos.

Han dit poetes

que la poesia ets tu.

Han dit que la terra és teva,

que som un entre tants,

que no serviries per ser pedra d'un palau.

Fins i tot han dit els poetes 

que volien ser poema.

Han dit sentir memòria i pell,

blau i més blau,

llibertat i vaga general.

Poetes que han dit espera,

desordre, fugida, més desordre.

Poetes que creuen en les esquerdes,

que tenen fred, por o gana.

Han dit 'deixa't besar',

'la copa ben alta',

que 'tot és ara i res'.

Poetes que han dit

que tot comença amb Chopin,

que cavalquem la nit.

Han dit poetes

que després d'haver estat nens

ells també han caigut al món,

com cau avui la pluja

perquè els poetes senten més

l'aigua que la resta, potser...

I tot és més quan diuen els poetes,

i tot acaba amb Chopin.


Poetes que parlen

i una torrentera de mots

ens abraça.


Té, és teva, 

també és teva la poesia.

Com la terra que sents

sempre tan teva.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril 2021

divendres, 9 d’abril de 2021

dins el poema

 

(Foto de la Xarxa)



Entre un desert de sal i uns aiguamolls

hi ha una altra bella possibilitat:


entrar dins el poema,

lliscar en trineu amb les filles

i badar pel cos de les teves albes.

Desenredar totes les alarmes;

pujar al tren i fugir,

treure el cap per la finestra

i fer volar les paraules

per arribar enlloc,

entre un desert de sal i uns auguamolls.


A la cruïlla on els teus ulls

un dia em van mirar

i van entrar dins el poema.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril de 2021

dimecres, 31 de març de 2021

Botes sense acollida

 


Imatge i poema: El poeta Roig (Fidel Picó), 

amb la col·laboració al muntatge de la meva filla Ona Lop

divendres, 19 de març de 2021

Aixoplucs

 



També podem ser al bastió de la tristesa 

per aixoplugar-nos de la misèria, 

d’una pandèmia, d’una pèrdua. 

O arrecerar-nos  de tanta alegria foradada 

i desbocada per recaure finalment al buit. 


Això, i/o també podem lluitar, 

buscar l’amor –l’aliè i el propi-, 

cavar, arremangar-se, resistir...

Construir, perforar per aixecar;

o per agafar-te de la mà, aquell silenci.. 

Com fer un petit túnel a la sorra, 

gratar i gratar i trobar la mà molla de l’altre.

L’amor d’aquell dia.

L’abraçada de tants dies.

O gratar i gratar i no trobar ningú

i la pena, i els nostres aixoplucs.


Resistir per existir. SER.

Sempre ser i ser-hi. 




El poeta Roig (Fidel Picó)

Març 2021


dimarts, 9 de març de 2021

Que...

 


Que els preus han fet el cim
i tenen pressa per apressar a la nostra definitiva desesperança.
Que tal vegada Mozart és massa perfecte.
Que tens un cotxe tan vermell com els teus mots,
Que als seus teus llavis hi penja un rètol de ‘prohibició’.
Que el dimoni ha estat molt amable amb aquells,
com els ximpanzés et somriuen quan mengen un plàtan.
Que aquí hi ha massa xiscles, i corres i puges
i cerques silencis que el teu carrer et nega.
Que al Delta és on anem a plorar.
Que el mar pot ser color violeta.
Que al bagul dels records
ja no queden fotos en blanc i negre.
Que els lladres de somnis
són escamots violents amb xalets a Vaquèira.
Que la incertesa és una fulla d’afaitar
que acaricia una galta freda.
Que el sexe és una estufa
que il·lumina una nit d’hivern
o són les escales que baixen per una fonda emergència.
Que els versos són durs com un tros de gel,
i que els poemes s’escampen per un desert de sal
i qui sap si potser un vint-i-cinc per cent dels poetes
romanen perduts a les clavegueres del sud
cantonada estació de busos de Potosí, a Bolívia,
o sota terra, al metro, on s’escriuen en brut els tercers versos.

Que tu m’escriguis l’esperança,
i jo et vegi el dia següent, i t’abraci,
i que plegats anem a aquell desert de sal
a cercar aquells versos que van fer alçar el nostre nosaltres.
I que el nostre nosaltres
siguin també els carreres sempre nostres.

I que el final del poema –sigui somni o realitat-
l’escriviu vosaltres, estimats lectors.


El poeta roig (Fidel Picó)
Març de 2021


divendres, 5 de març de 2021

Apoteosi



Regalimen suaus 

les notes de Schubert, 

com una carícia. 

Com el reguitzell de versos  , 

el calfred de les teves mans. 

La primera flama 

quan el desig m’empeny 

pels vorals del teu cos 

mentre el piano ens penetra

dins el més sublim dels jocs.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Març 2021


dissabte, 27 de febrer de 2021

Illa de Mar

 


"El port és el millor lloc per esperar"
                Joan Margarit

Illa de Mar; segle vint-i-un.

Vaixells tan deixats com desats.

Ordre trist; desordre. Et sents.

Et sents tan sol

com estranyament acompanyat. 

Aire fred en alçada.

Aquí és on pots esperar.

Decrepitud ?, lucidesa ?.

Tu i el Delta de l’Ebre.

On els moribunds vaixells ploren amb tu.

Esperes la seva barca,

la que no arribarà mai.

El millor lloc per esperar(-la).

Aires càlids del sud

ploren terbolesa a nivell de mar.

 


El poeta roig (Fidel Picó)

Febrer de 2021


 

 



divendres, 19 de febrer de 2021

Al lector

 



A vegades em pregunto 
si hauràs entès tot això
que llegeixes de mi.
Potser sóc massa distant, genèric
i no t'acabo de mirar als ulls.
Potser allargo massa la metàfora,
massa barroquisme  et cansa, despista,
i hi ha un embolic considerable
i no trobo les claus amb tanta parafernàlia.

A vegades em pregunto
si hi ha alguna part del que dic
amb la qual t'hi identifiques.
Alguna paraula que et cridi l'atenció.
No sé...: una flor, un llumi, una onada,
una pregunta, una avinguda,
uns punts suspensius.
Un exclòs, un desamor suspès
i una pluja de clafreds,
una esllavissada d'orgasmes...

Em pregunto, fins i tot et pregunto,
si hi ets, si em voldries conèixer
o si cal mantenir aquest mur.
O si voldries ser un dels meus personatges
per engrandir aquesta ficció.
O si tanques el llibre o clous el poema
i t'oblides de mi i del poema per sempre més.

Jo, ara, mira per on, et penso.
I potser, fins i tot, 
m'agradaria fer-te una abraçada,
dir-te : "gràcies company"
i brindar per la supervivència.

El regalo aquesta versos.



El Poeta Roig (Fidel Picó)
Febrer de 2021

dimecres, 3 de febrer de 2021

Reconquerir 2

 



T’amotines entre tones de versos.
T’atrinxeres; tornes a córrer
com cavall a la platja d’hivern.
La gesta ?, reconquerir
els sons de l’equilibri
pensant que, després de tot,
la mar no és tan lluny
com t’havia semblat.

Amb la mar t’amotines,
perfilant el bell equilibri
entre poesia i vida,
sol de piano i onades,
quan hi teixeixes profund vincle etern.



( Nova versió del final del poema ‘Reconquerir’, 
de desembre 2014 )

Febrer 2021


dijous, 21 de gener de 2021

Tres finals

 


I

 

S’aixeca el teló

i un violoncel

intensifica el silenci.

A l’esquerra hi ets, et miro,

tanco els ulls:

estem ballant els dos,

t’atures, em mires els llavis i ...

 

Potser sí, tot anirà com havia somiat.

 

 

II

 

S’aixeca el teló

i un violoncel intensifica

l’estimball de les perifèries.

Les mans del músic tremolen

com jo quan dibuixo la teva absència.

I em poso a plorar com mai.

En un instant, s’esfuma la música

com els teus petons, com el socialisme

com els camarades com el verd

d’una primavera que també tremola

sense tu.

 

Potser no, no tot ha anat com havia somiat.

 

 

III

 

S’aixeca el teló

i un violoncel intensifica

el caire de solemnitat del moment.

Tothom calla i escolta.

Després, agafem el metro

i el violoncel es va perdent

com l’aigua cau pel forat de la pica.

I tornem a casa, ja de nit

Tan poc solemnes com habituals

per escoltar i mirar una sèrie

quan les nenes van a dormir.

 

Potser no, no tot és un somni

i les coses van com van

 

 

Un final de holliywood,

un de realisme històric

i un de real realisme.

 

Quedeu-vos amb el que desitgeu.



El Poeta roig (Fidel Picó)

Gener 2021

 


diumenge, 10 de gener de 2021

Mala mar

 



Feia mala mar dins el poema
però, tot i així     surfejar,    resistir,
mai no marxar
mai no renunciar...

Omb les onades, imatges, jugar.
Dins el poema, així, 
                        jugar, jugar, jugar...

I que tu em miris
com tu només ho fas
quan esguardes aquesta,
              la nostra mar.
I quan passa la segona onada, 
que em tornis a mirar
com escuma de desig.

I així, l'inici del primer joc
-surfejar, no marxar...-,
mala mar
dins el poema.


El poeta roig (Fidel Picó)
Gener de 2021




La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)