Oriol

Gotes de records. Gotes d’aigua regalimant

acudits amb gràcia,

illes de mar abraçades per ‘ocellots’

que només tu saps.

‘Furgos’ sense oli, salinòmetres retallats...

Gotes d’aigua orfes sense la teva veu altiva,

saber fer, presència.

Gotes d’aigua que regalimen un sentit adéu.

Bon viatge als golfs d’Ítaca,

que els ocells t’acompanyin, company !.

Fins aviat !

Fidel; desembre de 2013

Brollar

Brollen orelles que supuren

brollen corruptes,

brollen flors completament negres

com els dies brollats de mandra

en que les lleganyes s’apilen

com la runa d’un Castell rendit.

Brollen fums de xemeneies malaltes,

brollen travetes no castigades

amb la pena màxima, mínima justícia.

Brollen llàgrimes

dels que fa dos dies que no mengen.

Brolla la ràbia dels que senten

que la criatura fa dos dies que passa fam.

Brollen males vides i el temps es tanca,

i jo sento la pluja que tota bruta, cau.


Fidel Picó
Poeta roig
2014

Faula ‘anti-cavalleresca’ de St. Jordi 2014

Que estranys aquests catalans. Ara diuen que s’acaben enamorant del Drac perquè fa petons de foc. Ja no creuen ni en cavallers reials ni en princeses no revoltades. Prefereixen vagar per coves pestilents i il·legals a mercè d’un golafre canalla, que ferir una bestiola republicana de futur incert. Estranys, molt estranyament... diferents. Re inventen els contes. Capgiren el binomi bons/dolents a la seva manera i fins i tot alguns..., ja no ho fan ni per diners !. I a sobre em diuen que a la tardor del 2014 faran dolenteries arrauxades entre petons de...foc.

Ai els petons de foc !, però no saben que cremen...! No, ells tossuts i més tossuts: ara diuen que les roses no venen de la sang del drac malferit, que venen dels mateixos petons, de no se quina flama altiva de llibertat . I diuen que esdevingué rosa com a símbol d’estima i tot plegat. Definitivament, sempre amb la poesia, amb allò seu i amb l’afany de capgirar allò tan obvi; que estranys aquests catalans.

  

Fidel; 23 d’abril de 2014