A partir d'avui, aquest serà l'espai dels meus mots. 

Aquí hi tindreu els meus cants de lletrafoll empedernit; les meves reflexions, les meves metàfores, el meu foc, el meu mar, els meus plors, les meves alegries, reflexions, crítiques, sentiments, raons i sense raons, inquietuds...

Aquí un poeta roig vessant crits. 

Els crits i els silencis que sempre m'acompanyen.

Desitjant que el podem gaudir plegats. Que les lletres, la poesia, els somnis com la nit de reis ens acompanyin sempre. 

Resistint, creant, construint...; llegint, sentint.... Vivint sempre.

"...A aquestes alçades, amiga, la nit em cansa,

però sempre se’m claven els teus ulls

com estels esmolats que no aturen el meu caminar.

Renaixença li dius ...? Jo en dic resistència".

  (Fidel; 2010)


 
Fidel; 31 d'octubre de 2012