(Foto Poeta roig: cafetera als boscos Cap de Rec, Lles de
Cerdanya)
I el cafè
buscava l’os dels contes,
però del bosc en va copsar el gran silenci.
I, encantat al bosc, el cafè,
que prèviament s’havia enamorat
de la poesia,
hi va romandre per (quasi) sempre.
(I vet aquí un gat, vet aquí un os,
aquest conte de cafè ja s’ha fos )
Poeta Roig (Fidel Picó)
Juliol 2022
Aquí hi gemeguen
els silencis;
aquí, on et vas
posar a escriure.
Aquí, a Lo Delta
vas tastar el
teu món d’algues,
el verdós
silenci en moviment,
les seves
síl·labes melancòliques;
els jorns vitals
d’un sud decadent ?.
Aquí, la síntesi dolça i salada
transitant per un suburbi d’encant.
Aquí, on tot és moll,
un deixat de pànics amables.
Aquí, on t’atrau tota follia,
la dansa esbojarrada
d’una aigua irresistible.
Aquí, raig profund de VIDA.
I tu, que t’has posat a dir silencis,
a escriure per sempre.
Aquí, xiuxiueig nu,
encís de colors que fan carícia,
la quietud alegre, el moviment trist.
Aquí tu, travessant els cinquanta
i aquesta lenta pau
acaronant tota aigua.
Aquí tu, els ulls del poema
i alguna cosa semblant al que en diem
amor, vida.
Poeta roig (Fidel Picó),
Juliol de 2022
*Poema original refet, del llibre ‘Per aigua
i...desembarquem’ (2018)
La terrassa treu
foc
i els rics
encenen totes les flames.
Les parets i les
cadires cremen
i els obrers fa
anys que s’han cremat.
Fins i tot la
platja
té indicis de
sufocament
i em porten a
aquell desert de sal.
Els focs
avancen,
la terrassa treu
foc
i els porcs
senglar
baixen pel
carrer Balmes
mentre jo tinc
la nit tropical a sobre
i suo i suo
sense desig.
Els bombers fan
el que poden,
l’avinguda Diagonal
sembla un llançaflames,
la via de tren
plora de dolor.
Els comandants
m’han robat el
comandament;
les alarmes
fallen,
quin fotut
silenci !
El clima mata.
Poeta Roig (FP)
Juny-juliol 2022
