Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 30 de juliol del 2022

Cafè al bosc

 

(Foto Poeta roig: cafetera als boscos Cap de Rec, Lles de Cerdanya)


I el cafè 

buscava l’os dels contes,

però del bosc en va copsar el gran silenci.

I, encantat al bosc, el cafè,

que prèviament s’havia enamorat

de la poesia,

hi va romandre per (quasi) sempre.

 

(I vet aquí un gat, vet aquí un os,

aquest conte de cafè ja s’ha fos )

 

 

 

Poeta Roig (Fidel Picó)

Juliol 2022


divendres, 22 de juliol del 2022

Escriure en i per Lo Delta (refet*)


Lo Goleró (Badia del Fangar; L'Ampolla); 19 de juliol de 2022.
Imatge: Fidel Picó (Poeta Roig)

Aquí hi gemeguen els silencis;

aquí, on et vas posar a escriure.

 

Aquí, a Lo Delta

vas tastar el teu món d’algues,

el verdós silenci en moviment,

les seves síl·labes melancòliques;

els jorns vitals d’un sud decadent ?.

Aquí, la síntesi dolça i salada

transitant per un suburbi d’encant.

Aquí, on tot és moll,

un deixat de pànics amables.

Aquí, on t’atrau tota follia,

la dansa esbojarrada

d’una aigua irresistible.

 

Aquí, raig profund de VIDA.

I tu, que t’has posat a dir silencis,

a escriure per sempre.

Aquí, xiuxiueig nu,

encís de colors que fan carícia,

la quietud alegre, el moviment trist.

Aquí tu, travessant els cinquanta

i aquesta lenta pau

acaronant tota aigua.

 

Aquí tu, els ulls del poema

i alguna cosa semblant al que en diem

amor, vida.

 

 

 

Poeta roig (Fidel Picó),

Juliol de 2022

 

*Poema original refet, del llibre ‘Per aigua i...desembarquem’ (2018)


 

divendres, 8 de juliol del 2022

Foc


 

La terrassa treu foc

i els rics encenen totes les flames.

Les parets i les cadires cremen

i els obrers fa anys que s’han cremat.

 

Fins i tot la platja

té indicis de sufocament

i em porten a aquell desert de sal.

Els focs avancen,

la terrassa treu foc

i els porcs senglar

baixen pel carrer Balmes

mentre jo tinc la nit tropical a sobre

i suo i suo sense desig.

 

Els bombers fan el que poden,

l’avinguda Diagonal sembla un llançaflames,

la via de tren plora de dolor.

 

Els comandants

m’han robat el comandament;

les alarmes fallen,

quin fotut silenci !

 

El clima mata.

 

 

Poeta Roig (FP)

Juny-juliol 2022

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)