Diuen les cròniques
i ara les tertúlies de la ràdio
que Jesucrist va viure
als vestidors de can Barça,
Jim Morrison al Casal d'Avis,
Katl Marx tenia una habitació
secreta a Versailles,
mentre tu ballaves ska a Riad
i jo col·leccionava semen
a les gorges Du Tarn.
O això deien els bocamolls alternatius,
els crítics més sagaços,
els apòstols del crit,
els ballarins de les farres.
Insinuaven les cròniques
que el món era confús,
que els tallers s'havien quedat petits
i les bruixes eren desnonades
perquè llegien a poetes maleïts.
Ara, a les tertúlies
les serps van en corbata,
mediten amb les rates a les clavegueres,
els experts es tatuen de 'sí senyor',
els palaus continuen amb els seus miralls.
Algú ha comprat les escombres
de les bruixes a wallapop
i el bomber ruixa amb aigua
la darrera barricada,
i la canalla plora per uns dolços
i perquè ha vist un passamuntanyes negre al terra,
i tu em vas mirar fa
vuit-cents vuitanta-sis dies
i jo, ara, dalt del penya-segat
mullant el mar.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Gener 2022
