Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 26 de desembre del 2020

Temps d'arrossegament

 



Temps d’arrossegament; temps de fons.

De mar de fons, de pous, de peus nafrats,

d’ocells refredats, temps d’amagar les ales,

de rebels espantosament..., callats.

Temps de piscines sense aigua,

de llacs pansits i mars enfebrats.

Temps de rostres tapats, d’ulls enfonsats,

de babaus constipats i trens a la via morta atipats.

Temps de vents glaçats que xisclen ràbia.

 

Temps d’arrossegament, de fons

de peixos vermells moribunds a la xarxa.

D’espantaocells picotejats i encara més espantats.

Temps de llàgrimes de llimona.

Temps de pilotes punxant i amb nines plorant,

temps de fongs, cantautors corcats

i cucs a la fusta del temps. Temps de vi ranci.

Temps de profunds megàfons. Temps de pous,

temps que et cous, d’angoixes i de velletes coixes.

 

Temps peluts com potes de cranc.

Temps perdut. Arrossegat

pels remolins de l’absència...

 

Temps sense tu.

 

 

El Poeta roig (Fidel Picó)

Desembre 2020


divendres, 18 de desembre del 2020

Nocturn

 


On és el teu tren nocturn 
i solitari que creua la nit 
i trenca el silenci ? 
On és aquella nit ?

Ara la nit és encara més solitària.
Sense tren; 
                                               sense ningú. 
Nit, malalta, sense tu.



El poeta roig (Fidel Picó)
Desembre 2020


divendres, 11 de desembre del 2020

Fred i por

 

De pikist.com


Fred i por 1

        

 

“...la por d’aquell qui torna...”

                   V.A. Estellés

 

El Xiu-xiu del foc

que balla amb el silenci de la cambra.

La flama que s’alça

per fer més penetrants els teus ulls.

I tu, aliena,

que mires per la finestra

com la boira es reforça,

i com a fora hi carda un fred superlatiu.

Em mires, em dius “ja no parlem

i pressento la tragèdia. Marxes.

 

Has marxat de la cambra

per cercar més llenya

I has tornat, -sempre tornes després-.

A fora, l’olivera pateix

i tu, als ulls, hi tens la por

d’aquell qui torna.

La por del fred

del silenci de la cambra.

La por. Les pors; la POR...

 

 

El poeta roig (Fidel Picó)

De gener 2020, Refet; desembre 2020

 

 

1  Poema refet i ampliat, original de gener de 2020 amb el títol de “Xiu xiu”. Els primers versos són els mateixos però després he estirat la història dotant-la d’un sentit més concret i realista, pensant especialment amb dones maltractades, psicològicament assetjades. (...).

dijous, 3 de desembre del 2020

Parelles


“parelles lentíssimes...”

 V.A.Estellés, a ‘Coral romput’

 

 

Vicent, costa tant trobar avui

parelles lentíssimes !.

Ara tot són parelles ràpides, 

fugaços estels, líquid desig...


El que llavors eren parelles

pujant escales mal il·luminades,

ara són parelles pujant en ascensors

ràpids i moderns amb grans miralls,

llum i parelles somrients

fent-se selfies a Instagram,

tik toks, jocs i focs efímers,

masturbacions a alta velocitat.

 

Parelles tan ràpides Vicent,

que quan les vols escriure

ja ni te’n recordes.

(I així tot Vicent;

la resta ja t’ho comentaré un altre dia).

 

 

  El poeta roig (Fidel Picó)

29 i 30 novembre, 1 i 2 desembre 2020



 

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)