Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 20 de juny del 2020

Fugaçment



Som. Des de les coves del temps
som efímera mirada, 
engruna de desig que s’escapoleix,
s’enfonsa 
com un horitzó ja massa llunyà, 
com el frec d’una mà una nit d’estiu,
com l’instant lluminós de maig,
com el llampec d’un petó als llavis
el silenci posterior, la fuga eterna,
el fred de la nit i la vida:
un glaçó delimitat s’enfonsa,
apte per fondre’s.
Apte per plorar i fer memòria.
Apte per desitjar-te fugaçment.
Apte en temps de pluja.

Apte quan et cau 
–caiguda efímera- 
una gota de poesia 
que regalima pels teus ulls.


El poeta roig (F.P.)
Juny 2015/ Juny 2020 

dissabte, 13 de juny del 2020

El riu a favor

Foto de la xarxa

Deixes la por.
S'aixeca i camina
la líquida subtilesa
del súbdit subjugat subaltern,
endavant, a passes fermes.
T'atrinxeres amb el teu poble.
Desobeeixes lleis injustes.
Sempre trobador,
cerques la llibertat dels versos
que t'han d'acompanyar a refer
aquell poema tants anys
pendent, precari, pàl·lid...
Marques les paraules justes.
Desbrosses esbarzers,
caves la rasa, dissenyes
el perímetre de la línia del front 
i t'hi poses.
Obres comportes, eixamples el riu
i et deixes anar per aigües braves.
Davalles per la conca,
el corrent és una metralla de metàfores,
somrius a tan vertigen
i desenfrenat i foll i desbocat
desembarques als seus llavis.
T'atrinxeres amb el teu poble
i avança el petó
per la plaça amb el riu a favor.

I finalment, 
t'has topat amb la tova carn
de l'illa del tresor.



El poeta Roig, Fidel Picó
Octubre 2015/ Juny 2020

( Dedicat a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presos polítics de l'estat espanyol )

dissabte, 6 de juny del 2020

Aquestes esquerdes



                            “Serás uno más, perdido  (...)
                             soñando en algo mejor que no llega”
                                       (Jaime Gil de Biedma)


La vida transita 
resseguint una llarga esquerda, 
com la cicatriu d'aquell tren nocturn
des del qual no vaig saber besar-te.

I l'esquerda es fa més llarga i profunda
com un llarg viatge sense tresor,
com la ruta d'un mapa 
enterrat al pou dels oblits.
L'esquerda, la serp, el verí de la pèrdua.
Tanta i profunda pèrdua !...

i aquell tren on se'm van quedar els somnis
i aquells llavis que no vaig saber tastar.

(Aquelles, aquestes esquerdes)


El poeta roig
Fidel Picó
Maig-juny 2020

dilluns, 1 de juny del 2020

Obrir el llibre

(Imatge de la xarxa)


Obrir el llibre
i trobar-te amb el pètal
dissecat, encara prou vermellós.
La part del tot,
la flor roja del desig
que fa, que només amb la mirada,
encara ens penetrem
tan endins
com el somni
que habita al fons del pou
on hi llueix l’aigua
de la nostra adolescència.

Obrir el llibre
i aquell poema
que només els dos
ens sabem de memòria.


El poeta roig 
(Fidel Picó)
Maig 2020

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)