Foto de la xarxa
Deixes la por.
S'aixeca i camina
la líquida subtilesa
del súbdit subjugat subaltern,
endavant, a passes fermes.
T'atrinxeres amb el teu poble.
Desobeeixes lleis injustes.
Sempre trobador,
cerques la llibertat dels versos
que t'han d'acompanyar a refer
aquell poema tants anys
pendent, precari, pàl·lid...
Marques les paraules justes.
Desbrosses esbarzers,
caves la rasa, dissenyes
el perímetre de la línia del front
i t'hi poses.
Obres comportes, eixamples el riu
i et deixes anar per aigües braves.
Davalles per la conca,
el corrent és una metralla de metàfores,
somrius a tan vertigen
i desenfrenat i foll i desbocat
desembarques als seus llavis.
T'atrinxeres amb el teu poble
i avança el petó
per la plaça amb el riu a favor.
I finalment,
t'has topat amb la tova carn
de l'illa del tresor.
El poeta Roig, Fidel Picó
Octubre 2015/ Juny 2020
( Dedicat a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presos polítics de l'estat espanyol )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada