“Estats carronya !, bèsties de guerra !,
les seves festes són criminals…”
Companyia Elèctrica Dharma
Esculls que l’aldarull s’adormi ?,
que les petxines no se’t puguin obrir ?
Esculls i res esculls.
Els castells se t’esmicolen
i un cretí recull la pols que vol guardar
al museu de les tantes ciències.
Esculls tancament, no marxes ?.
Només obres el cràter que perfora
el final del poema.
Botones vermelles preguntes,
poses o posen la cinta aīllant a les metàfores,
reactiven els grisos crits de venjança.
Esculls el buit anhel i ens frega la submissió,
quan l’aldarull roig el resolgui un jutge,
i el poema roig sigui trinxat
o reescrit per un jutge,
que i quan la vida sigui anulada per un jutge.
Esculls i ja res esculls.
I mentre alguns trafiquen amb la pols,
la resta es creua entre tanta pluja,
i plora el cel, i plores tu i plorem tots.
I la festa de les estrelles
deixa pas al fum, les runes d’un castell,
aquesta primavera incendiada de pena
méa aviat hivern, arbre nu,
bosc reescrit entre reixes
per un maleït jutge de guerra.
Fidel Picó
El poeta roig
22 i 25/3/18