Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 2 de març de 2018

L'aigua és teva



L’aigua ho ha pogut tot,
i tu, líquida, inodora,
oberta com un acordió
gaudint al so del mar obert,
has esquitxat el ventre
de la meva barca.

Has omplert el meu anhel
amb el teu ball incommensurable.
I t’has alçat,
has alçat el teu nom
posant dempeus la platja,
els noms de la resta de dones,
els noms de la resta d’humans
esquitxats pel teu embruix.

Amb tu ballen les barques
i es fa festa aquest matí.

Fidel Picó; el poeta roig
Febrer 2018


Cap comentari:

Publica un comentari

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)