Desnonament

Plouen desnonats a la cruïlla dels insomnes.

A la intempèrie brama la terra.

Plou i fa fred. Goteja el balcó del 3er 4ª

i l’àvia desterrada s’ha deixat l’abric

al penjador d’un rebedor

que en pocs mesos serà la recepció

d’un bonic hotel amb les finestres opaques.

Ara, ploren els nets d’impotència.

El Parlament dicta sentència,

la BRIMO no fa vacances

i els poetes ballen, perfumats de versos,

a cases que acostumen a ser d’algú.

Quatre gotes de versos,

nets xops de ràbia.

Plouen desnonats a la cruïlla dels insomnes.

   

El Poeta roig (F.P.)

Novembre de 2019

Som tant

 “Som la paraula silenciada,

         som la revolta en un sol crit”

                Obrint Pas (‘Som’)

Som els que som tant

i no vam ser res.

Som les ones d’arreu,

la llavor fecunda,

l’arrel amagada

que fa que floreixin les albes.

Som el cant dels carrers.

Som tu, vosaltres, elles i ells;

som el nosaltres que s’escampa

com somni, com taca d’amor.

Som la cançó de la Vila,

el peix de colors que se’ls esmuny.

Som les qui surten de les pedres.

Som els qui empenyen el filat,

som la muralla oberta,

les qui tenen gana.

Som l’esllavissada, l’aldarull i la festa.

Som la tempesta que s’entesta.

Som el poema a la terra,

la llum entre reixes,

el bolet que no esperes,

l’amor per si et queixes.

Som la tendresa, la mà estesa.

Som el tsunami,

la pedra sense por

que per fi canta.

Som els que som tant

i no vam ser res.

El poeta Roig (F.P.)

Novembre 2019