La por comença

 

La por comença

quan escorcollen la casa

davant els teus fills.

 

La por quan

l’engany esdevé oficial de primera.

 

La por quan creus que el cotxe

que ve en sentit contrari,

t’envestirà i tot serà un drama.

 

La por quan

un llarg silenci

no fa flor ni paraula.

 

La por quan brama

l’onada enfurismada

i s’estavella contra les roques

i tu tens por a tanta intempèrie.

 

La por quan

la ferida oberta

roman més oberta que mai,

com s’obren les comportes d’un embassament .

 

La por quan

els escorcolls es perllonguen

davant els teus fills.

 

Quan la por forada les butxaques

i gosa davallar 

com l’aigua del torrent desbocat.

 

La por quan ells

ja ho saben tot de tu. I tu?,

tu comences a dir sí a tot

i no al teu cor.

 

La por quan

l’engany massiu se’t posa endins

i tu te’l creus i el tot t’engoleix

 

i ja ets un llop més de la tribu,

una por més a la teva bossa de mà.

 

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Abril de 2022

Vaig ser

 

“Escric per a qui vaig ser” . José Eduardo Agualusa

I vaig ser neu en silenci.

 

El nen que entrava en pànic

quan el seu cosí obria un paraigua negre.

 

Vaig ser un silenci blanc,

un vaixell sense paisatge,

un pèsol enfonsat

al pou de la inflació dels anys 80.

 

Vaig callar, i callava; callava molt.

I s’obria el paraigües i jo tenia por.

 

Després va sonar una guitarra elèctrica,

i poc abans una noia em va fer un petó

d’amagat a les colònies d’estiu.

Tot i que la noia se’m va fer invisible,

jo ja tenia la cosa a dins;

i hi va haver la Recopa

i després van passar més coses

(ja sabeu: els bars, la música, l’alcohol,

el fil de la navalla a la Barceloneta

i el mar, sempre passava... el mar...).

 

Aquella manera de caminar per Menorca,

de saltar el trapezi.

Vaig ser aquella manera d’escolar-me

pels teus punts i a part amb dobles espais,

per on jo, precari, coix, maldestre,

-però terriblement idealista

i multitudinari i superlatiu sensible elevat a la nou...-

vagava i caminava, sí, vagava a raig

i caminava a roig

per una pàgina en blanc

com una plana plena de neu.

Era com en un penya-segat i jo allà,

als espadats d’Irlanda,

mirant el puto Atlàntic

i maleint els sants Estats Units d’Amèrica del Nord

i somniant com cremava la bandera

amb un discurs de Malcolm X.

 

Cagant un dia tones de por,

un paraigües negre al menjador de casa

dels meus tiets a Hostafrancs,

un petó fugaç que va relliscar per la pica

fins jaure moribund al desaigüe

i desembocar al delta de la pluja i l’oblit.

Com tantes coses que van ser,

una volva de neu en silenci que cau.

Com un poema tou

que roman entre les pàgines

d’una llibreta vermella

o ben subjectat, aferrat

a les barnilles d’un paraigua negre.

 

 

 Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril 2022

Llevantades maldestres

 

Una inoportuna ràfega de vent

s’endú els teus fulls sud enllà

fins que aterren suaument al pati de l’Institut.

Hi ha unes noies jugant a basquet

que reiteradament trepitgen els teus versos.

Des del balcó els ulls són al pati.

Mentre la pilota llençada de lluny entra a cistella,

una altra noia engrapa un dels fulls,

demana el canvi, surt i endinsada,

llegeix el poema d’amor que tu has escrit.

Des de dalt, copses com somriu.

Tu llavors decideixes baixar al carrer,

el travesses i t’atanses a la reixa que separa el pati.

 

Només t’has perdut vint segons de pel·lícula.

Hi ha una altre fort cop de vent,

com un joc, tot retorna o sembla començar;

a la noia se li ha escapat el full que retenia

i vola al teu terreny de joc.

L’agafes i els teus ulls tornen al poema:

“Encerclem-nos ara que som a tocar del cim”,

així havies acabat el poema.

En vermell hi ha un afegitó que ella ha escrit

en aquests vint segons de baixada d’escales:

“Només ens queda creuar la glacera que,

com una reixa que separa l’escola de la vida,

l’edat ens ha deixat”.

Tu la crides, li dones el full i te’n vas en silenci.

Un pobríssim moltes gràcies ressona pel carrer.

 

Ella continuarà somniant en creuar glaceres

per abraçar-se a prínceps blaus.

Tu, veient fantasmes negres,

separant l’escola de la vida,

veient reixes com llevantades maldestres

assaltant els teus versos.

 

 

 (Original: 27 setembre 2011)

Retocat: Març-abril de 2022

Poeta Roig (Fidel Picó)