“Com més t’hi atanses més sembla allunyar-se’t “ .
“Un silenci enfollit”
Antoni Clapés.
Tots som el camí. Tots.
...O, més aviat, tots som el camí dels marges;
vull dir... els marges emboscats.
Els que són plens de cruïlles,
(en ascens, en descens),
per bifurcar-nos qui sap on
(ah!, això és la vida, m’has dit sempre oi ?).
Cap al centre, els múltiples extrems,
-les vies mortes, passatges tancats,
avingudes de glòria comercial...- ,
enfollits per un silenci el dia de vaga general.
Tots som el camí dels marges
on el tramvia reposa les nits,
l’olivera fa una nova fulla,
el gat s’amaga sota un cotxe cansat,
el ‘runner’ corre per tenir menys basarda.
El camí assedegat de silenci
alhora de bifurcar-nos qui sap on,
potser quan cal sortir de la plaça
i tracem rutes diverses:
Jo cap a casa amb els versos.
Tu cap a la darrera porta del desig.
Tu, jo...tots plens de camins.
Fidel Picó
El poeta roig
Juliol de 2016
