Tants motius

Tenia tants motius per tenir por

que es va amagar sota l'onada

de l'imperi dels sentits.

Però torrat de metàfores, es va censurar.

Arribava a la platja amb encara més motius

per tenir més por.

A la sorra i terra enllà

hi havia un altre imperi més...maligne.

Fidel; octubre de 2014

Sota màxims i/o mínims

I, TESI

Em trasllado a un ahir de mirades de mar. 

Plegats, captius de res i d’enlloc, 

suràvem per roges albades tenyides de flors. 

Viatge als teus dits, barqueta curulla de metàfores 

fins l’illa de l’encís, temple de moixaines eternes. 

Per tu deixaria els meus poemes submergits a la mar 

i manllevaria silencis de trens absents, 

oblidava somnis banyats amb copes al bar. 

Per tu l’horitzó daurat, talment un desert, , 

esquena nua exempta de xiscles. 

Anhelat pètal blanc, certifico el goig 

gronxat i encès d’un abril ple a vessar. 

Amarat de plenitud, navego sota màxims.

II, ANTITESI

Em trasllado a un avui d’esguards de fusta molla, 

flaire de xoriço podrit, penombra de claveguera. 

Jo, espectre destrempat, abaixo els ulls 

resseguint les tecles d’un piano trist 

i medito la lenta fi del nostre miratge pactat. 

Sense tu, captiu de tot, capitulo. 

Esmolo pèrdues i, sota mínims, 

divago per la platja dels còdols negres 

esperant l’onada de corcó 

que em durà els poemes pendents: 

la darrera boia on arrapar-me 

per sobreviure amb un mínim de dignitat.

III, SÍNTESI

Sempre tinc l’equipatge preparat 

per satisfer (o resistir) 

els canvis i/o les permanències 

sota màxims i/o mínims. 

Novembre de 2009, refet el 16 d’octubre de 2014.

Primeres llums

Desplego crits inspirats en poemes de combat

o, més aviat enlairo poemes de combat

que emanen dels crits del carrer.

Trec la pols a mots i metàfores

i un allau de poetes compromesos m'alcen del llit.

Les mans fugen de les butxaques

per buscar d'altres mans,

i un tren barrina les muntanyes

per passar a l'altre costat del mur.

Em llenço. Faig esclatar les lleganyes de l'alba

i, amb les primeres i joioses llums de tardor,

aterro als teus ulls rebels

que em coronen de vertigen

però m'amaren de llum i desig.

Fidel; finals de setembre de 2014