Vies de tren perdudes,
cotxets de nadó rovellats,
abandonats al solar de la innocència.
Infants que ploren com obrers sense feina,
pianos enfonsats al llac dels purs
com s'abandona una fràgil memòria.
I tu, que ja no nedes a la piscina
perquè no hi pots anar.
(El carril sol i les aigües mudes).
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Juliol de 2021
On és el sol tren nocturn
que creua i trenca la nit ?
Ara, la nit és encara més solitària;
sense tren, sense ningú,
sense el vibrar de les vies,
el fons silenci de les pedres.
Allau de foscor.
Nit malalta, sense tu.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Desembre 2020, relligat: juliol 2021
Aquesta tarda.
Aquesta olor a fregit.
amb restes de foscor de pàrquing.
L'autobus cansat,
frenent prop de la parada.
Els peus de les noies
que trepitgen la vorera, que passen
i van qui sap on.
El llençaflames del sol
escampant el silenci dels poetes.
La persiana trencada.
La Transició transitant pel pedregar:
cua a la Meridiana
per sortir de Barna.
Hipercor i la mreva tieta Remei.
Espanya de penal i gràcies.
Estiu; Tribunal de Cuentas, codi penal;
l'odi que tot ho crema.
Les rodes dels cotxes,
les cames de les dones
dibuixades a la futura C-17.
Els teus ulls de cansada
perquè has tornat de les colònies.
Antònia Font al cotxe:
"puja el volum, aquests són bons!".
Aquesta primera tarda de juliol.
Aquestes hamburgueses d'escalivada.
Aquesta fugida o incursió
cap a l'interior del país.
L'autobus que frena
i els peus de les noies
que trepitgen la vorera, que passen
i van qui sap on
i el llençaflames del sol
fumigant carrers que tenen set de tu,
o simplement, que tenen set.
Aquesta tarda.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Juliol de 2021
