Un
vol enmig del vidre de l’aigua.
Una
fugida en tren nocturn
llarg
com un petó humit.
Una
brisa de tendresa
i
la vostra mà fregant la meva,
filant
el somni dins el meu.
Com
flor famolenca
trufada
de poemes vermells,
la
set de vosaltres, tot curull d’afany,
jo,
trepant directe als vostres ulls,
la
llum, el so, la paraula,
el
blau, la mar del goig.
El
gorg, l’esquerda, la vena del viatge,
l’essencial
per reviure al refugi
com
es retroben les nostres mans
en
aquesta estora cristal·lina
filant
el meu somni dins el vostre.
I
això, un vol, és prou i tot i més.
Abril
2020; refet desembre 2022
