Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 26 de novembre del 2022

Refugi


 Foto: Badia dels Alfacs; La Ràpita, Delta de l’Ebre; Fidel Picó 21/11/2022


Refugi, amagatall,

secret, perla...

Desig.

Aquí, tal vegada aquí

comença, s’endinsa, camina...

l’ànima més profunda de l’ésser...

Aquí, sí, és aquí on

           

Cremo de poesia;

 

M’empastifo de VIDA.

 

 

Poeta roig (F.P.)

Novembre 2022

divendres, 18 de novembre del 2022

Quan Déu

 

                                                          Foto: Cala Mateua (L'Escala)


Quan Déu va refer el món

guixant el darrer dels pecats,

tatxant els darrers versos,

tu i jo estàvem d’allò més distrets.

Jugàvem a pedretes

i ens llençàvem miradetes

de lluna gran, molt gran.

Ens brillaven els ulls

com sol al migdia,

i jo un dia vaig petonejar el teu peu

i rebolcar-me amb tota tu

per la platja un novembre humit.

 

Déu seguia ocupadíssim.

Tu i jo, que prèviament

ens havíem passat notetes,

ho estàvem encara més que ell.

Ell –Déu- seguia dalt de tot,

nosaltres seguíem entre diminutius

jugant a notetes, pedretes, miradetes

i a la platja escrivíem poemes

i el primer, el segon i el darrer

dels pecats vitals.

 

I vam començar a mirar la mar.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Abril 2020; refet novembre 2022


dimarts, 15 de novembre del 2022

Un dia (o reflexió política fugaç del que érem i som ara) (A partir d’uns comentaris pel WhatsApp, del grup dels 90)

 

Foto: la colla dels 90

Perquè de vegades la poesia és un ‘divertimento’ (reflexions, ironies...) quotidià més enllà de la pulcritud o la puresa tècnica. O almenys jo m’ho aplico o, tal vegada, jugo amb “l’anti-poesia”, però això és un altre debat; i avui la cosa va diferent


Un dia ets del 15M,

et passes als Comuns

i acabes al PSOE aplicant el 155

i votant el pijo del Collboni.

 

Un dia estàs per la desobediència,

Tens les samarretes més ‘revolution’

fins i tot vas a Urquinaona;

i va i et cremes

i acabes a JuntsxCat

escoltant poemes de la Laura Borràs

i justificant “l’entranyable” del Dalmases.

 

Un dia. Un dia vas a buscar

les urnes a la Catalunya Nord,

i un altre dia et despertes

votant ‘Cigronet’, o sigui pactant

les engrunes amb el Sánchez,

pactant amb la Colau

perquè a canvi et votaran

uns pressupostos a Madrid.

 

Però en els tres casos som feliços:

anem una vegada a l’any al teatre,

al Delta a fer una paella amb la furgo,

anem al Cadí a buscar bolets,

ens agraden les vacances a llocs exòtics

i acostumes a follar cada dos o tres setmanes.

I fem unes birres amb els amics els divendres,

i tens colesterol, una tendinitis a l’espatlla

i el Barça torna a perdre la Champions

i treballes molt, massa, o no...molt, o regular o poc.

 

Però segueixes un dia i un altre

i ets raonablement feliç o vas tirant

i jugues a pàdel o corres o fas bici

i les filles són precioses i van endavant.

 

Un dia, per fi, acceptes la derrota,

o almenys una victòria pírrica i efímera.

I recordes el primer petó,

el primer poema,

i aquella matinada de l’1 d’octubre,

i aquells “putos” anys 90

en que érem eternament joves i rebels i indepes,

(indepes quan no ho era ni el Tato),

i érem radicals, esbojarrats

i anàvem a Euskadi, Chiapas i Belfast,

i cantàvem “el qui no balli és policia nacional...”.

 

I ara no plou,

i un dia ets per fi,

un socialdemòcrata quasi convençut,

una engruna d’ordre més;

algú normalet que no arriba a totes les pilotes

(ni a les del 15M, ni a les de l’1O)

però vas tirant

i t’afanyes a recollir la roba estesa.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2022


Dedicada a la colla dels 90: Jordi, Mendi, Àlex, Martí, Pep, Francesc, Irene


divendres, 11 de novembre del 2022

Fugida

 

                                    Badia dels Alfacs (La Ràpita). Foto: Fidel Picó (24 octubre 2022)


M’allunyava de molts,

baixava pel riu,

fugia fins al Delta.

 

I allà baix,

una pols, fang amable,

un sud content,

solitud entollada,

flamencs drets amb la pancarta del poeta.

I un vers que llença un bes

que arriba a la badia

on jo, sol, miro

una aigua que deu amagar

un gra d’arròs

que amaga una part de mi.

 

Fugia fins al Delta,

i encara i sempre hi fujo.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2022


dissabte, 5 de novembre del 2022

Destral desada

 


Malgrat tant, salt al buit,

tanta corda fràgil,

tanta intempèrie,

tanta intimitat segrestada,

tanta escorxada,

tanta rapidesa;

tanta destral aixecada i cap avall.

 

Però hi ha aquella cosa que en diem amor:

el cim d’un desig conquerit.

Algú que deixa la destral

i espera que tu... vinguis.

I tu hi vas,

i la destral roman a fora, desada,

i arriba la lluna,

i tot s’encén,

i és un altre salt

i els cossos són un,

i tanta llibertat, tanta flama,

tot el desig del món.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2022


La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)