Destral desada

 

Malgrat tant, salt al buit,

tanta corda fràgil,

tanta intempèrie,

tanta intimitat segrestada,

tanta escorxada,

tanta rapidesa;

tanta destral aixecada i cap avall.

 

Però hi ha aquella cosa que en diem amor:

el cim d’un desig conquerit.

Algú que deixa la destral

i espera que tu... vinguis.

I tu hi vas,

i la destral roman a fora, desada,

i arriba la lluna,

i tot s’encén,

i és un altre salt

i els cossos són un,

i tanta llibertat, tanta flama,

tot el desig del món.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2022