Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 26 de febrer del 2016

Cau



Cau una llàgrima.
Cau el barril Brent
Cau una fulla. 
Cau un somni al pou dels oblits. 
Cauen uns titellaires 
i, com fitxes de domino, 
caiem tots sense caure del tot. 
Fins i tot cauen princeses i reis, 
que tampoc acaben de caure... 
Les coses i les persones cauen 
al llindar del precipici. 
I s’aixequen els rics, els pobres... 
Els pobres cauen del tot 
però són com les llàgrimes, 
venen d’altres al darrera, 
tornen a caure 
fins que un dia algun...s’aixeca i somriu. 
Cauen coses (i persones). 

Torna a ploure. 


Fidel; el poet roig
Febrer 2016

dimarts, 23 de febrer del 2016

De l'un al dotze

El primer sospir és tinc por
El segon, et necessito
El tercer toca’m
El quart compra’m un mòbil
El cinquè és amaga’m
El sisè tinc exàmens.  
El setè, el setè segell si ets cinèfil. 
El vuitè, descobrir que no puc triturar l’ordre establert. 
El novè vull sortir (no sé on, però vull sortir).  
El desè és Lionel Messi. 
I l’onzè, no el recordo. 
El darrer, el dotzè (jugador) és el públic 
que t’empeny, reclama penal 
o, inclús en cercles reduïts, 
et commina a escriure el darrer poema.


Fidel, el poeta roig
Febrer 2016

divendres, 19 de febrer del 2016

Regalimen...


Xops, els records regalimen, 
pessiguen com crits de suor, 
sanglots de (la) nena perduda a la plaça 
que una nit de greix vam oblidar


El Poeta roig.
Fidel; juliol 2015




divendres, 12 de febrer del 2016

Diàleg entre poeta i no poeta



Personatge A: poeta
Personatge B: no poeta

I
A – El poeta juga amb la llengua.
B – Perdona ? Com dius ?.
B – Entenc que fa molts petons ?.
(d’aquells, dels de veritat vull dir).
A – Més aviat, se’ls imagina
i/o juga amb d’altres parts del cos 
o l’ànima i (amb) les seves circumstàncies.
B – Perdona ? Com dius ?.
B - És que sovint ens costa d’entendre-us. 

II
A – Fins i tot, amic no poeta, et diria més : 
Que juga amb les agulles del rellotge. 
Juga entre avalots de gent revoltada 
i s’avalota de paraules també revoltades. 
Juga a desbrossar camins d’esbarzers, 
crida enmig de solars abandonats i contenidors cremats 
i/o calla davant de barbies pintades en escreix. 
Juga amb trens de joguina 
i s’abraça a les places o als caus subversius. 
Juga als aiguamolls i al trencaclosques del desamor; 
compta les gotes d’estalactites 
que ploren inclús en les nits de reis. 
Juga, juga i juga i a més, mira per on, fa vida normal: 
Quan estén la roba als terrats més recòndits, 
plora (o somriu) quan copsa la impotència (o la potència) 
del que s’hi juga en el darrer combat pendent. 
Fins i tot, amic no poeta, t’escriu aquests diguem-ne versos 
i te’ls diu per celebrar el seu aniversari. 
I és que després de tot i de tant, 
això de la poesia no és tan difícil 
com se’ns ha volgut dibuixar. 

III

B – No se, amic poeta. Tu ets molt de llengua, 
jo sóc molt de penis de vagines i coits. 
O, si més no, jo sóc de ciències 
i amb una Agatha Christie en tinc prou. 
És que sóc més de romans que de grecs jo, entens ?. 
Planifico, calculo i ordeno. Executo sense més divagacions !
A – Sí però també t’enamores 
i alguna vegada jugues a fet i a amagar oi ? 
I en teoria som iguals davant les lleis oi ? 
I ets ciutadà, i t’indignes i plores i rius oi ?
B – Home clar, tampoc no et passis ara ! 
I puc ser més roig i més sensible que tu, no et pensis...
A – Perdona ? Com dius ? 
A - Però és ben cert. 
Podem ser molt iguals en això i en molt més. 
Si de cas ens diferencien d’altres aspectes 
(ja imagines: la classe social, la cultura, el país, el menjar...). 

B -  I en el tema de pells ?
A – Si et sembla ho parlem un altre dia amb unes cerveses, d’acord ?
B – Fet ! (Mentre no sigui amb un poema !...).


Fidel
El poeta roig
Gener 2016

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)