Llença't

Els fills es llencen

tots a la vegada a la piscina.

L'aigua esquitxa

i s'il·luminen els seus somriures.

I nosaltres, ens hi llencem ?

I ho sabrem fer tots a la vegada ?

Porucs, prudents,

pendents de les profunditats...,

tal vegada massa, i un a un.

Ens esquitxa el nostre seny.

El Petit Príncep,

que ha sortit del llibre,

s'ho mira, somriu,

i ja és a punt de llençar-se a l'aigua

amb els nostres fills.

El poeta roig
(F.P)
Juliol 2020

Als cims

Mossegats per odi,

us perfora la ràbia.

I més quan se us escapen

els enemics de la pàtria,

i crideu com bèsties

visques a la mort.

Massa altívols,

escamots als cims de la tenebra

al penyassegat i por.

I parapetats al vostre cim,

el franctirador dels dilluns,

flor tenyida de negre.

A sota, força més a sota,

on sí hi hauran

maduixes i carrers,

dissabtes i vocals

a les places

que encara no heu cremat.

Que us costa

afinar el cor!

i, malgrat dalt de tant,

prioritzeu la nit,

la flor negra de la mort negra.

Ara sé perquè

no baixeu mai a les valls,

parapetats a dalt

no sortireu mai als meus contes.

El porta roig

(F.P.)

Juliol 2020

Saliva

La teva saliva de tardor,

llavis xops com fullaraca

que reposa com un vers.

Desig d'anar més al fons,

la teva saliva de tardor profunda,

el petó que ja saps,

que no sé dir-vos.

La saliva d'aquell octubre,

aquelles besades,

les pluges i el riu salivant.

Tot el que vam sentir.

I sentir que les paraules

no poden arribar a sentir

la nostra fosca

i completa i plena i profunda

incandescència de goig i plaer.

Més al fons del fons,

el teu pou, la teva aigua...,

salivo, humiteges humitejo;

i baixo, entro -a/en/amb- tu.

El Poeta Roig

Fidel Picó

Juliol de 2020