Mossegats per odi,
us perfora la ràbia.
I més quan se us escapen
els enemics de la pàtria,
i crideu com bèsties
visques a la mort.
Massa altívols,
escamots als cims de la tenebra
al penyassegat i por.
I parapetats al vostre cim,
el franctirador dels dilluns,
flor tenyida de negre.
A sota, força més a sota,
on sí hi hauran
maduixes i carrers,
dissabtes i vocals
a les places
que encara no heu cremat.
Que us costa
afinar el cor!
i, malgrat dalt de tant,
prioritzeu la nit,
la flor negra de la mort negra.
Ara sé perquè
no baixeu mai a les valls,
parapetats a dalt
no sortireu mai als meus contes.
El porta roig
(F.P.)
Juliol 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada