Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 22 de juliol de 2020

Als cims


Mossegats per odi,
us perfora la ràbia.
I més quan se us escapen
els enemics de la pàtria,
i crideu com bèsties
visques a la mort.

Massa altívols,
escamots als cims de la tenebra
al penyassegat i por.
I parapetats al vostre cim,
el franctirador dels dilluns,
flor tenyida de negre.
A sota, força més a sota,
on sí hi hauran
maduixes i carrers,
dissabtes i vocals
a les places
que encara no heu cremat.

Que us costa
afinar el cor!
i, malgrat dalt de tant,
prioritzeu la nit,
la flor negra de la mort negra.

Ara sé perquè
no baixeu mai a les valls,
parapetats a dalt
no sortireu mai als meus contes.


El porta roig
(F.P.)
Juliol 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)