Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 30 de juliol de 2020

Llença't




Els fills es llencen
tots a la vegada a la piscina.
L'aigua esquitxa
i s'il·luminen els seus somriures.

I nosaltres, ens hi llencem ?
I ho sabrem fer tots a la vegada ?

Porucs, prudents,
pendents de les profunditats...,
tal vegada massa, i un a un.
Ens esquitxa el nostre seny.

El Petit Príncep,
que ha sortit del llibre,
s'ho mira, somriu,
i ja és a punt de llençar-se a l'aigua
amb els nostres fills.




El poeta roig
(F.P)
Juliol 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)