Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 28 de març del 2020

Al fons, de fons

Foto a partir d'un quadre : Aina Cortés Pinya


I

Vas mirar la mar al fons
i se’ns va fer de nit.
Hi havia però la mar de fons,
i pacients, des del llit
vam esperar l’alba :
vas encendre el poema
que només tu i jo sabíem traçar.

II

Després arribà el tedi
de la mar plana, rovellada,
les ones semblaven cansades.
Oblidàrem la poesia,
ales brutes de quitrà,
platja amb olor a alga podrida,
vent absent, aigua tèrbola,
res al fons i molta mar de fons.
Les metàfores deixades,
ploraren com la runa
o com aquella barca abandonada
que tu i jo ja no agafàrem mai més.


El poeta roig
Desembre 2018

dimecres, 18 de març del 2020

Proximitat



T’ havien sostret el comandament a distància.
Ara cavalques buscant el de proximitat.

Potser la revolta estava, està a la cantonada,
on ensumes els seus llavis vermells de foc
on habiten els teus poemes de maig
a la llibreria de la plaça del poble.

Més proper a ella del que imagines,
cavalques acaronant la pell del poble,
cercant la lluentor d’uns ulls de plata,
perles que ja comences a percebre.

Se sent, s’encén la música de la revolta.
A la platja, el genet hi desembarca,
i potser una flor hi sobresurt dalt la duna
i les ones empenyen

                                   salivant tones de desig                                 
que s’escolen fins la plaça del poble.


El poeta Roig
Juny 2015; Refet Març de 2020


divendres, 13 de març del 2020

Terretrèmol



Mirada llagada
per lots d’escamots de policies
que t’enceguen de llum,
aturen el caminar
i et ploren els ulls.

Cançó silenciada
per una banda de serps llefiscoses
que et freguen la pell
i el verí de l’estat de setge per la cara.

Pedres a la butxaca
de la memòria exhausta
per massa pes, pressa i poder.

Emprenyadora lleganya
d’una sintaxi d’insomni
que s’ha fet forta al castell de la tenebra.

Tremola la vida
sacsejada per botes i totes i crits.
Tot, absolutament tot trontolla.

Estem cagats de por,
reconeguem-ho
el més aviat possible.



El poeta roig
Març 2020

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)