Foto a partir d'un quadre : Aina Cortés Pinya
I
Vas mirar la mar al fons
i se’ns va fer de nit.
Hi havia però la mar de fons,
i pacients, des del llit
vam esperar l’alba :
vas encendre el poema
que només tu i jo sabíem traçar.
II
Després arribà el tedi
de la mar plana, rovellada,
les ones semblaven cansades.
Oblidàrem la poesia,
ales brutes de quitrà,
platja amb olor a alga podrida,
vent absent, aigua tèrbola,
res al fons i molta mar de fons.
Les metàfores deixades,
ploraren com la runa
o com aquella barca abandonada
que tu i jo ja no agafàrem mai més.
El poeta roig
Desembre 2018