Mirada llagada
per lots d’escamots de policies
que t’enceguen de llum,
aturen el caminar
i et ploren els ulls.
Cançó silenciada
per una banda de serps llefiscoses
que et freguen la pell
i el verí de l’estat de setge per la cara.
Pedres a la butxaca
de la memòria exhausta
per massa pes, pressa i poder.
Emprenyadora lleganya
d’una sintaxi d’insomni
que s’ha fet forta al castell de la tenebra.
Tremola la vida
sacsejada per botes i totes i crits.
Tot, absolutament tot trontolla.
Estem cagats de por,
reconeguem-ho
el més aviat possible.
El poeta roig
Març 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada