Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 13 de març de 2020

Terretrèmol



Mirada llagada
per lots d’escamots de policies
que t’enceguen de llum,
aturen el caminar
i et ploren els ulls.

Cançó silenciada
per una banda de serps llefiscoses
que et freguen la pell
i el verí de l’estat de setge per la cara.

Pedres a la butxaca
de la memòria exhausta
per massa pes, pressa i poder.

Emprenyadora lleganya
d’una sintaxi d’insomni
que s’ha fet forta al castell de la tenebra.

Tremola la vida
sacsejada per botes i totes i crits.
Tot, absolutament tot trontolla.

Estem cagats de por,
reconeguem-ho
el més aviat possible.



El poeta roig
Març 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)