Punxar foscos grumolls
per fluir,
pujar amb convicció les
escales
i traçar un revés paral·lel
sec, potent, profund
-allò que fan els rics amb
els pobres
i que a nosaltres tan ens
costa-.
El risc fecund per trobar
la teva blava mirada,
i cruspir-nos, plegats, unes
olivetes
a la terrassa d’un novè pis
i amb el sol trinxant-nos de
plaer.
Poeta Roig (Fidel Picó)
Novembre 2021
Leviatan devora camarades,
éssers engolits per dives,
misses, sentències;
carbonitzats per l’Estat, el
mercat, la postmodernitat
i d’altres doctrines creuades
amanides amb tentacles
que esnifen cors invisibles,
visibles pragmàtiques.
I tu, suspesa com la lluna,
a punt de fer el salt de la
teva vida;
moment solemne -si és que hi
ha instants solemnes-
per etzibar-me un vers
glaçador,
un xiscle, una tempesta aguda
de pau fictícia,
un tren aturat prop d’una
espora callada
que fa la vida un dic d’enganys,
una allau, tenebra d’oblit.
Llacuna sense aigua;
paraula aixafada per un
Leviatan
que devora inclús, els teus
salts.
M’inquietes. M’inquietes tot.
I és aquesta tremolor del
vent
amb el gemec dels arbres
que em desbasta el cor.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Octubre 2021
