Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 5 de novembre de 2021

Leviatan

 




Leviatan devora camarades,

éssers engolits per dives, misses, sentències;

carbonitzats per l’Estat, el mercat, la postmodernitat

i d’altres doctrines creuades

amanides amb tentacles

que esnifen cors invisibles, visibles pragmàtiques.

 

I tu, suspesa com la lluna,

a punt de fer el salt de la teva vida;

moment solemne -si és que hi ha instants solemnes-

per etzibar-me un vers glaçador,

un xiscle, una tempesta aguda

de pau fictícia,

un tren aturat prop d’una espora callada

que fa la vida un dic d’enganys,

una allau, tenebra d’oblit.

Llacuna sense aigua;

paraula aixafada per un Leviatan

que devora inclús, els teus salts.

 

M’inquietes. M’inquietes tot.

I és aquesta tremolor del vent

amb el gemec dels arbres

que em desbasta el cor.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)