Si et posen ciment a la boca...

Si els de l'odi i el podi

et posen ciment a la boca,

tu, aboca't, secretament

i com l'aigua atrevida.

Baixa, surt al carrer

i cuida, crida i estima fort

(a) la trinxera del desig.

Si, els de les medalles i honors

que ja arriben per terra, mar i aire,

et posen ciment a la boca,

tu no callis, insinua't, afronta'ls,

acorda amb la guitarra,

aboca, gronxa, penetra versos,

i que brolli la cosa a raig,

que pintis el cel de roig.

El combat intens de sempre:

versos com mines 

a les línies de l'adversari funest,

aquells, els de l'odi i el podi,

els que et posen ciment a la boca.

Interna't, secretament,

passa les urnes, traça carícies;

cuida, crida, toca, canta, escriu, estima...

Posa la poesia

a primera línia de mar i de tant !

Treu el ciment, palpa els llavis 

                                        i besa !

Poeta roig (Fidel Picó)

Desembre 2021

Solar abandonat

 

Som un solar abandonat,

amb una pilota deixada

que algú ens va arrabassar.

I així tants matolls, 

tanta runa,

porca solitud...,

sobreeixim de misèria,

desucats, punxats, desdibuixats

com un matalàs brut.

Som els somnis que hem deixat,

els solars on ens han empès, 

la infantesa violentament closa,

l'ideal rendit,

les paraules que no ens vam seber dir,

les paraules que no t'he sabut dir mai,

els llavis cosits de tanta runa,

el silenci de la pilota, 

la trinxera perduda,

el desig fos.

Poeta Roig (Fidel Picó)

Desembre 2021

Per què ?

 

                                                         Noia a la Finestra, Salvador Dalí

 

“...por qué nos soportamos

por qué hacemos el juego.”

 

Idea Vilariño

 

 

Per què suportem aquest suplici,
aquesta juguesca desigual i sinistre ?
Per què fem el joc, els fem el joc ?
Amb les seves normes,
seguim les seves línies contínues i disconínues.
 
Per què llepem
els seus deliris verticals
i suportem els seus pilars
indestructibles ?
 
Per què seguim jugant ?
Per què seguim follant-nos-el 
quan ell ens grapeja sense pietat,
si només volem mirar el mar
per l’altra finestra ?

Ens escapem ? 

Poeta Roig (Fidel Picó) 
Maig 2021

Greix

 

Tot és ple de greix. 

I no tan sols els nostres cossos. 

Arreu, les ànimes opulentes jauen

embafades d’èxits, crits i esglais, 

i perforen les nostres primaveres. 

I així, ennuegats, 

creient-nos estiu..., dolem.

El Poeta Roig (Fidel P.)

Desembre 2021