Si els de l'odi i el podi
et posen ciment a la boca,
tu, aboca't, secretament
i com l'aigua atrevida.
Baixa, surt al carrer
i cuida, crida i estima fort
(a) la trinxera del desig.
Si, els de les medalles i honors
que ja arriben per terra, mar i aire,
et posen ciment a la boca,
tu no callis, insinua't, afronta'ls,
acorda amb la guitarra,
aboca, gronxa, penetra versos,
i que brolli la cosa a raig,
que pintis el cel de roig.
El combat intens de sempre:
versos com mines
a les línies de l'adversari funest,
aquells, els de l'odi i el podi,
els que et posen ciment a la boca.
Interna't, secretament,
passa les urnes, traça carícies;
cuida, crida, toca, canta, escriu, estima...
Posa la poesia
a primera línia de mar i de tant !
Treu el ciment, palpa els llavis
i besa !
Poeta roig (Fidel Picó)
Desembre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada