Som un solar abandonat,
amb una pilota deixada
que algú ens va arrabassar.
I així tants matolls,
tanta runa,
porca solitud...,
sobreeixim de misèria,
desucats, punxats, desdibuixats
com un matalàs brut.
Som els somnis que hem deixat,
els solars on ens han empès,
la infantesa violentament closa,
l'ideal rendit,
les paraules que no ens vam seber dir,
les paraules que no t'he sabut dir mai,
els llavis cosits de tanta runa,
el silenci de la pilota,
la trinxera perduda,
el desig fos.
Poeta Roig (Fidel Picó)
Desembre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada