Com un pèsol escaldat

Vull dir-te que vull bullir com un pèsol escaldat.

Saltar i ballar per aigües de foc

tot esperant que em mengis amb aquella voracitat

de la qual de cops en fas hàbit.

Vull dir-te que vull que m'introdueixis dins teu.

Empassa'm. Desfes-me. Amaga'm al teu cau.

I jo al recer de males llengües,

vull ser plaer només pel teu paladar.

Vull bullir-me per assaborir tendrament

la mel dels teus llavis.

Només vull escalfar la teva llengua.

M'hi jugo un pèsol a que m'ho estic inventant tot...

Fidel; febrer de 2013

Migdia a Ogassa

Camino devorat 

pel silenci del bosc, 

passejo desbordat 

pels plaers del frondós verd. 

De sobte i arribant al poble, 

els xiscles de la desbrossadora 

em recorden que encara estic... 

doblement emprenyat.

El riu però canta. 

Els nens salten dins uns inflables 

i la bandera espanyola no hi és, no hi és, no hi és.

Els pares fem una birra.

Fidel, el poeta roig

Ogassa; 1/6/14 (12,45h)

Lletraferida somrient

Enceses com nits de Sant Joan,

les teves paraules -vivíssim pou

banyat de somriures roigs,

foc que m'enlluerna fins al fons-

em xiuxiuegen a cau d'orella

crepitant nits com punys de somni.

I la lluna, que podries ser tu,

espia per la finestra,

i encens el meu tren de mitjanit,

i ressegueixes els meus sotracs

i jo les teves profunditats.

Cruixir de vies, pessigolleig i un rostre,

que podria ser el teu,

per arrodonir nits de foc viu i somni.

Per imaginar els somriures del sol a l'alba

des de la finestra dels teus versos.

Fidel; gener de 2010

Poble i poesia

I

El poble

demana càstig, saliva, gemega combat, estossega,

eixampla colors, demana coratge, propaga orgasmes,

juga amb els mapes a fet i a amagar;

visita Versalles, menja pizzes, canta a la dutxa,

veu passar de llarg el veler des de la platja,

obre finestres i s’enamora,

pren un cafè o envia un WhatsApp.

Tu ? Tu fas un poema.

II

El poble

demana càstig, com tu; saliva, com tu;

gemega combat com tu; estossega com tu;

eixampla colors com tu; demana coratge com tu; propaga orgasmes com tu;

juga amb els mapes a fet i a amagar com tu;

visita Versalles com tu; menja pizzes com tu; canta a la dutxa com tu;

veu passar de llarg el veler des de la platja com tu;

obre finestres i s’enamora com tu;

pren un cafè o envia un WhatsApp com tu.

Tu com tots. I a vegades..., fas un poema.

III

Fugies del poble però el poble et va atrapar.

Vas obrir finestres i un vent de versos del poble

va omplir la teva cambra.

I recíprocament, algú va escoltar el teu cant.

El poble i tu o, més aviat, tu i o amb el poble.

Fidel; març de 2014

Només et queda

¿ És que ja només ens queden

grans magatzems i trens d'alta velocitat... ?

A tu almenys et queda :

algun sopar amb algun bon vi negre,

algun moment de coratge per rentar els plats,

alguns diumenges al vespre singularment blaus,

i brillants estones per fer l'amor.

O tal vegada només et queda recordar

i córrer fins aquella cala solitària

on t'amagaves quan eres infant.

Ja només ens commou l'oblit o la rutina,

però sort que a tu encara et queden

un bolígraf i un full per idear un vers.

I això ja t'és suficient per sobreviure.

Fidel; febrer de 2006