Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 21 de juny del 2014

Lletraferida somrient



Enceses com nits de Sant Joan,
les teves paraules -vivíssim pou
banyat de somriures roigs,
foc que m'enlluerna fins al fons-
em xiuxiuegen a cau d'orella
crepitant nits com punys de somni.
I la lluna, que podries ser tu,
espia per la finestra,
i encens el meu tren de mitjanit,
i ressegueixes els meus sotracs
i jo les teves profunditats.
Cruixir de vies, pessigolleig i un rostre,
que podria ser el teu,
per arrodonir nits de foc viu i somni.
Per imaginar els somriures del sol a l'alba
des de la finestra dels teus versos.


Fidel; gener de 2010

1 comentari:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)