Lletraferida somrient

Enceses com nits de Sant Joan,

les teves paraules -vivíssim pou

banyat de somriures roigs,

foc que m'enlluerna fins al fons-

em xiuxiuegen a cau d'orella

crepitant nits com punys de somni.

I la lluna, que podries ser tu,

espia per la finestra,

i encens el meu tren de mitjanit,

i ressegueixes els meus sotracs

i jo les teves profunditats.

Cruixir de vies, pessigolleig i un rostre,

que podria ser el teu,

per arrodonir nits de foc viu i somni.

Per imaginar els somriures del sol a l'alba

des de la finestra dels teus versos.

Fidel; gener de 2010