Camino devorat
pel silenci del bosc,
passejo desbordat
pels plaers del frondós verd.
De sobte i arribant al poble,
els xiscles de la desbrossadora
em recorden que encara estic...
doblement emprenyat.
El riu però canta.
Els nens salten dins uns inflables
i la bandera espanyola no hi és, no hi és, no hi és.
Els pares fem una birra.
Fidel, el poeta roig
Ogassa; 1/6/14 (12,45h)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada