Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 28 de juny del 2014

Com un pèsol escaldat


Vull dir-te que vull bullir com un pèsol escaldat.
Saltar i ballar per aigües de foc
tot esperant que em mengis amb aquella voracitat
de la qual de cops en fas hàbit.
Vull dir-te que vull que m'introdueixis dins teu.
Empassa'm. Desfes-me. Amaga'm al teu cau.
I jo al recer de males llengües,
vull ser plaer només pel teu paladar.
Vull bullir-me per assaborir tendrament
la mel dels teus llavis.
Només vull escalfar la teva llengua.

M'hi jugo un pèsol a que m'ho estic inventant tot...


Fidel; febrer de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)