Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 8 d’octubre de 2021

Xisclen multituds


Xisclen les multituds a les xarxes socials,

escamots d'homínids van a la caça del bolet,

-per no coment els que van a caçar dones, negres, LGTBIs...- .

Cremen les paraules o incendien el català;

els monarques et pispen la cartera i són intocables

i als pous hi continua havent molta foscor.

Calla Beethoven, a tothora sonen les sirenes,

la criatura dels veïns plora amb fermesa,

els lladres del temps roben el...temps,

les campanes ploren i es rovellen

i els perdedors perden i normalment són pobres.

Xisclen les multituds arreu,

el vaixell varat rondina de solitud

a la platja de tants octubres.

Torrenteres de tuits i grups de whatsapp 

empenyen cap a mar i arrosseguen 

els poetes a les fosses del caos

on no hi ha ni barques deixades pels nàufrags;

hi ha massa llum en nom de Déu, del mercat

o del Tribunal Supremo.

Qui salvarà el poeta ?

Quina música podrem tornar a ballar aquesta nit ?

Quin volcà estossega llavors d'or ?

Quina paret mestra em protegeix de tot ?

Quina velocitat calmarà el meu desig ?


Quin silenci ens deixes per poder salvar-nos ?

Jo torno als versos llargs com trens nocturns

i tu tornes amb les multituds i els escamots de la pressa

al quadrilàter on els cops de puny 

ressonen fins estressar meu llarg tren.

Tot tremola; tot xiscla; tot se m'allunya

excepte la solitud.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

dissabte, 18 de setembre de 2021

Dins i fora

 


A dins,

el bosc del poema

on el poeta fugit udola

i et(i es) trenca més (i per) a dins.


A fora,

el brogit de motos

i veus de dones allunyant-se ('t)

per un altre bosc.


(O..., no és el mateix bosc ?)



El poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2021

diumenge, 5 de setembre de 2021

Anada i tornada


 

Tu tornes a ella / i jo torno al negre”  

Amy Winehouse, a ‘Black to black’



A l’anada tot comença. 

De bon matí surts a buscar llum, 

jocs de paraules, somnis, blaus camins. 

Baixes a la platja amb vestit de sobrassada, 

altres jocs, crits, onades ballant 

i el dibuix precís dels teus llavis. 


De tornada, 

la nit llarga de les autopistes.

Tots tornem al negre i al mateix color, 

la foscor 

et torna totes les pilotes 

sense pietat possible, 

com canonades que cremen, 

l nit; la llarga serp, 

la cova i els tentacles a la foscor 

i la línia contínua del voral. 

El propi daltabaix de l’ordre.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Agost de 2021


divendres, 27 d’agost de 2021

La noia de la botiga de 'souvenirs



La noia de la botiga de ‘souvenirs’

que de bon matí escombra

la seva parcel·la de vorera.

Després traurà postals, barrets

i un llarg etcètera.

Tot té el seu ordre precís;

com estació de tren, cadascú a la seva via.

 

A fora, el contrast:

el gran desori de les avingudes del greix,

el viciós, el matiner i el deixat;

els embotits ressecs penjant

com calçotets estesos a la deriva.

 

La botiga s‘obrirà

i entraran els primers clients.

A dins la noia els atendrà

             i tothom al seu lloc com soldats al pati,

          farà el que bonament podrà.


            L'ordre dibuixa en punta fina.



        El Poeta roig (Fidel Picó)

        Agost de 2021 

dilluns, 9 d’agost de 2021

Les clavegueres d’aquest incendi

 



Decauen, bullen les llàgrimes

i els corresponsals li diuen “mala mar”.

Tristesa, alegria ?.

Ball de bastons, ball de festa ?.

Amor, odi ?.

Aigua bruta, aigua neta ?:

Nosaltres; esquitxats pel desordre,

les clavegueres d’aquest incendi.

O aigua depurada que baixa

i els corresponsals en diuen “mala mar,

aigua, poesia pura" 

quan nosaltres sabem

que hi baixen llàgrimes de por,

fruit d'un profund desordre.

Impureses que regalimen,

desperfectes; la corda fràgil

d'unes ànimes farcides de por.

Sonen les alarmes

i els corresponsals en continuen dient

”focus inestables”, “danys col·laterals”,

“residus suportables”, “creixement per sobre del PIB”,

quan a la resta el món i la vida

se'ns escapa de les mans.

 

Ploren les clavegueres d'aquest incendi

i ells comencen l'enèsim ball.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Juny-agost 2021


divendres, 30 de juliol de 2021

Aigües mudes


 

Vies de tren perdudes,

cotxets de nadó rovellats,

abandonats al solar de la innocència.

Infants que ploren com obrers sense feina,

pianos enfonsats al llac dels purs

com s'abandona una fràgil memòria.


I tu, que ja no nedes a la piscina

perquè no hi pots anar.

(El carril sol i les aigües mudes).



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Juliol de 2021

Sense tren

 


On és el sol tren nocturn 

que creua i trenca la nit ?


Ara, la nit és encara més solitària;

sense tren, sense ningú,

sense el vibrar de les vies, 

el fons silenci de les pedres.


Allau de foscor.

Nit malalta, sense tu.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Desembre 2020, relligat: juliol 2021

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)