Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 27 de novembre de 2021

Olivetes a la terrassa



        Punxar foscos grumolls

per fluir,

pujar amb convicció les escales

i traçar un revés paral·lel

sec, potent, profund

-allò que fan els rics amb els pobres

i que a nosaltres tan ens costa-.

El risc fecund per trobar

la teva blava mirada,

i cruspir-nos, plegats, unes olivetes

a la terrassa d’un novè pis

i amb el sol trinxant-nos de plaer.



Poeta Roig (Fidel Picó)

Novembre 2021

divendres, 5 de novembre de 2021

Leviatan

 




Leviatan devora camarades,

éssers engolits per dives, misses, sentències;

carbonitzats per l’Estat, el mercat, la postmodernitat

i d’altres doctrines creuades

amanides amb tentacles

que esnifen cors invisibles, visibles pragmàtiques.

 

I tu, suspesa com la lluna,

a punt de fer el salt de la teva vida;

moment solemne -si és que hi ha instants solemnes-

per etzibar-me un vers glaçador,

un xiscle, una tempesta aguda

de pau fictícia,

un tren aturat prop d’una espora callada

que fa la vida un dic d’enganys,

una allau, tenebra d’oblit.

Llacuna sense aigua;

paraula aixafada per un Leviatan

que devora inclús, els teus salts.

 

M’inquietes. M’inquietes tot.

I és aquesta tremolor del vent

amb el gemec dels arbres

que em desbasta el cor.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

divendres, 29 d’octubre de 2021

Sexe i/o amor ?

 


Hi niem el delit,

i quan covem mirades,

juguem i somniem

i un dia, literalment,

xoquem

i s’encenen les brases.



El Poeta roig (Fidel Picó)

Octubre 2021


dissabte, 16 d’octubre de 2021

El món...

 

Imatge diari DEIA, a les xarxes, l Volcà de La Palma

El món,

aquest desori sec d’esbarzers,

el cel que sagna,

el Cap d’Estat acompanyat.

El greix de la indecència,

la indiferència multiplicada.

Quan al pot petit

ja no hi ha la bona confitura...

El ronc del volcà

que esquitxa pedres de por.

 

(I la resta funesta: els xiscles d’ella

instants abans de l’abjecte assassinat) 

 

I com deia en Vinyoli:

sols queda la fiblada

de la pua clavada

molt endins de la carn”.

 

El món, aquest desordre

dels pots petits, coàguls de basarda.

I tu, fora de control,

amb la punxa clavada,

i la lava vessada del pot petit, 

indiferent, fins la teva mar.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021




divendres, 8 d’octubre de 2021

Xisclen multituds


Xisclen les multituds a les xarxes socials,

escamots d'homínids van a la caça del bolet,

-per no coment els que van a caçar dones, negres, LGTBIs...- .

Cremen les paraules o incendien el català;

els monarques et pispen la cartera i són intocables

i als pous hi continua havent molta foscor.

Calla Beethoven, a tothora sonen les sirenes,

la criatura dels veïns plora amb fermesa,

els lladres del temps roben el...temps,

les campanes ploren i es rovellen

i els perdedors perden i normalment són pobres.

Xisclen les multituds arreu,

el vaixell varat rondina de solitud

a la platja de tants octubres.

Torrenteres de tuits i grups de whatsapp 

empenyen cap a mar i arrosseguen 

els poetes a les fosses del caos

on no hi ha ni barques deixades pels nàufrags;

hi ha massa llum en nom de Déu, del mercat

o del Tribunal Supremo.

Qui salvarà el poeta ?

Quina música podrem tornar a ballar aquesta nit ?

Quin volcà estossega llavors d'or ?

Quina paret mestra em protegeix de tot ?

Quina velocitat calmarà el meu desig ?


Quin silenci ens deixes per poder salvar-nos ?

Jo torno als versos llargs com trens nocturns

i tu tornes amb les multituds i els escamots de la pressa

al quadrilàter on els cops de puny 

ressonen fins estressar meu llarg tren.

Tot tremola; tot xiscla; tot se m'allunya

excepte la solitud.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

dissabte, 18 de setembre de 2021

Dins i fora

 


A dins,

el bosc del poema

on el poeta fugit udola

i et(i es) trenca més (i per) a dins.


A fora,

el brogit de motos

i veus de dones allunyant-se ('t)

per un altre bosc.


(O..., no és el mateix bosc ?)



El poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2021

diumenge, 5 de setembre de 2021

Anada i tornada


 

Tu tornes a ella / i jo torno al negre”  

Amy Winehouse, a ‘Black to black’



A l’anada tot comença. 

De bon matí surts a buscar llum, 

jocs de paraules, somnis, blaus camins. 

Baixes a la platja amb vestit de sobrassada, 

altres jocs, crits, onades ballant 

i el dibuix precís dels teus llavis. 


De tornada, 

la nit llarga de les autopistes.

Tots tornem al negre i al mateix color, 

la foscor 

et torna totes les pilotes 

sense pietat possible, 

com canonades que cremen, 

l nit; la llarga serp, 

la cova i els tentacles a la foscor 

i la línia contínua del voral. 

El propi daltabaix de l’ordre.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Agost de 2021


La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)