Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 18 de gener de 2022

De cròniques i tertúlies

 

Diuen les cròniques

i ara les tertúlies de la ràdio

que Jesucrist va viure

als vestidors de can Barça,

Jim Morrison al Casal d'Avis,

Katl Marx tenia una habitació

secreta a Versailles,

mentre tu ballaves ska a Riad

i jo col·leccionava semen

a les gorges Du Tarn.

O això deien els bocamolls alternatius,

els crítics més sagaços, 

els apòstols del crit,

els ballarins de les farres.


Insinuaven les cròniques

que el món era confús,

que els tallers s'havien quedat petits 

i les bruixes eren desnonades

perquè llegien a poetes maleïts.


Ara, a les tertúlies

les serps van en corbata, 

mediten amb les rates a les clavegueres,

els experts es tatuen de 'sí senyor',

els palaus continuen amb els seus miralls.

Algú ha comprat les escombres 

de les bruixes a wallapop

i el bomber ruixa amb aigua

la darrera barricada,

i la canalla plora per uns dolços

i perquè ha vist un passamuntanyes negre al terra,


i tu em vas mirar fa

vuit-cents vuitanta-sis dies

i jo, ara, dalt del penya-segat 

mullant el mar.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Gener 2022

dimecres, 29 de desembre de 2021

Si et posen ciment a la boca...



Si els de l'odi i el podi

et posen ciment a la boca,

tu, aboca't, secretament

i com l'aigua atrevida.

Baixa, surt al carrer

i cuida, crida i estima fort

(a) la trinxera del desig.


Si, els de les medalles i honors

que ja arriben per terra, mar i aire,

et posen ciment a la boca,

tu no callis, insinua't, afronta'ls,

acorda amb la guitarra,

aboca, gronxa, penetra versos,

i que brolli la cosa a raig,

que pintis el cel de roig.


El combat intens de sempre:

versos com mines 

a les línies de l'adversari funest,

aquells, els de l'odi i el podi,

els que et posen ciment a la boca.

Interna't, secretament,

passa les urnes, traça carícies;

cuida, crida, toca, canta, escriu, estima...


Posa la poesia

a primera línia de mar i de tant !

Treu el ciment, palpa els llavis 

                                        i besa !



Poeta roig (Fidel Picó)

Desembre 2021

dissabte, 18 de desembre de 2021

Solar abandonat

 


Som un solar abandonat,

amb una pilota deixada

que algú ens va arrabassar.

I així tants matolls, 

tanta runa,

porca solitud...,

sobreeixim de misèria,

desucats, punxats, desdibuixats

com un matalàs brut.


Som els somnis que hem deixat,

els solars on ens han empès, 

la infantesa violentament closa,

l'ideal rendit,

les paraules que no ens vam seber dir,


les paraules que no t'he sabut dir mai,

els llavis cosits de tanta runa,

el silenci de la pilota, 

la trinxera perduda,

el desig fos.



Poeta Roig (Fidel Picó)

Desembre 2021

dilluns, 6 de desembre de 2021

Per què ?

 


                                                         Noia a la Finestra, Salvador Dalí



 

“...por qué nos soportamos
por qué hacemos el juego.”
 
Idea Vilariño
 
 

Per què suportem aquest suplici,
aquesta juguesca desigual i sinistre ?
Per què fem el joc, els fem el joc ?
Amb les seves normes,
seguim les seves línies contínues i disconínues.
 
Per què llepem
els seus deliris verticals
i suportem els seus pilars
indestructibles ?
 
Per què seguim jugant ?
Per què seguim follant-nos-el 
quan ell ens grapeja sense pietat,
si només volem mirar el mar
per l’altra finestra ?

Ens escapem ? 


Poeta Roig (Fidel Picó) 
Maig 2021



divendres, 3 de desembre de 2021

Greix

 



Tot és ple de greix. 

I no tan sols els nostres cossos. 

Arreu, les ànimes opulentes jauen

embafades d’èxits, crits i esglais, 

i perforen les nostres primaveres. 

I així, ennuegats, 

creient-nos estiu..., dolem.



El Poeta Roig (Fidel P.)

Desembre 2021


dissabte, 27 de novembre de 2021

Olivetes a la terrassa



        Punxar foscos grumolls

per fluir,

pujar amb convicció les escales

i traçar un revés paral·lel

sec, potent, profund

-allò que fan els rics amb els pobres

i que a nosaltres tan ens costa-.

El risc fecund per trobar

la teva blava mirada,

i cruspir-nos, plegats, unes olivetes

a la terrassa d’un novè pis

i amb el sol trinxant-nos de plaer.



Poeta Roig (Fidel Picó)

Novembre 2021

divendres, 5 de novembre de 2021

Leviatan

 




Leviatan devora camarades,

éssers engolits per dives, misses, sentències;

carbonitzats per l’Estat, el mercat, la postmodernitat

i d’altres doctrines creuades

amanides amb tentacles

que esnifen cors invisibles, visibles pragmàtiques.

 

I tu, suspesa com la lluna,

a punt de fer el salt de la teva vida;

moment solemne -si és que hi ha instants solemnes-

per etzibar-me un vers glaçador,

un xiscle, una tempesta aguda

de pau fictícia,

un tren aturat prop d’una espora callada

que fa la vida un dic d’enganys,

una allau, tenebra d’oblit.

Llacuna sense aigua;

paraula aixafada per un Leviatan

que devora inclús, els teus salts.

 

M’inquietes. M’inquietes tot.

I és aquesta tremolor del vent

amb el gemec dels arbres

que em desbasta el cor.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)