Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 28 de febrer del 2015

Preuat


Finestra oberta
com mar obrint-se pas.
Deixeu-me passar !
Desbloco muralles,
desxifro l'enigma
del teu esguard.
Que la sirena
em piqui l'ullet:
un somni fecund d'estiu.
Però que tu m'emocionis...:
un cant blau d'onada
que em du al bell mig
del preuat poema.


Fidel; febrer 2015

dilluns, 23 de febrer del 2015

Vell cargolet


Com ànimes en pena, 
sabem l’abast de la tragèdia. 
Les flames han avançat impassibles 
i sense perdó possible. 
Adéu vell cargolet immòbil. 
Allà, al paller, les teves cendres, els nostres plors 
i una breu però intensa història d’amor. 
Quatre estius de llargs viatges sense presses. 
Quatre potes rovellades filles de la quietud. 
Quatre ànimes en pena, 
quatre llàgrimes lentes pel teu adéu. 
I així, en silenci, fum, ferralla de desfeta. 
Adéu. Adéu vell cargolet, 
bella i menuda caseta dels nostres cors. 
Sense closca; nus. Com ànimes en pena.


Fidel; 23 febrer 2015

divendres, 20 de febrer del 2015

Vies amples


L'amor,
de la mida d'un tren nocturn,
cavalca il.luminat, il.limitat
entre la complicitat dels estels.
La lluna dels teus ulls, la suma de tot plegat.
I a mitjanit, els trens, els esguards, es creuen
a l'estació que un dia serà el nostre punt i seguit.
Il.luminats, il.limitats, cavalquen els desitjos 
de la mida d'un tren nocturn
per les vies amples dels meus somnis.
La llum del proper tren... Punt i seguit.


Fidel; febrer 2015

dissabte, 14 de febrer del 2015

Foc foc foc joliu...



Molta pressa per constituir-te ?
O no, que perdríem l'emoció del poema...;
"visca la claror del foc !".
Han començat les carantoines,
les espurnes com indicis de desig
i de flama imparable.
Somnio el goig, l'escalfor dels nostres cossos
trobant-se a la intempèrie o en camp advers,
ensopegant-se de plaer
i Afrodita i el mar grec
perdent inexorablement el seny.
I el foc, altiu i foll, propagant-se
com un fluid de lava alliberada de la tirania,
-altrament anomenats cims airejats de la troica-.
"Foc foc foc joliu, creme crema amb gran delit,
Foc foc foc joliu alegra'm la nit..."


Fidel; Gener 2015

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)