La noia de la botiga de
‘souvenirs’
que de bon matí escombra
la seva parcel·la de vorera.
Després traurà postals,
barrets
i un llarg etcètera.
Tot té el seu ordre precís;
com estació de tren, cadascú
a la seva via.
A fora, el contrast:
el gran desori de les
avingudes del greix,
el viciós, el matiner i
el deixat;
els embotits ressecs penjant
com calçotets estesos a la
deriva.
La botiga s‘obrirà
i entraran els primers
clients.
A dins la noia els atendrà
i tothom al seu lloc com soldats al pati,
farà el que bonament podrà.
L'ordre dibuixa en punta fina.
El Poeta roig (Fidel Picó)
Agost de 2021
