Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 8 d’octubre de 2021

Xisclen multituds


Xisclen les multituds a les xarxes socials,

escamots d'homínids van a la caça del bolet,

-per no coment els que van a caçar dones, negres, LGTBIs...- .

Cremen les paraules o incendien el català;

els monarques et pispen la cartera i són intocables

i als pous hi continua havent molta foscor.

Calla Beethoven, a tothora sonen les sirenes,

la criatura dels veïns plora amb fermesa,

els lladres del temps roben el...temps,

les campanes ploren i es rovellen

i els perdedors perden i normalment són pobres.

Xisclen les multituds arreu,

el vaixell varat rondina de solitud

a la platja de tants octubres.

Torrenteres de tuits i grups de whatsapp 

empenyen cap a mar i arrosseguen 

els poetes a les fosses del caos

on no hi ha ni barques deixades pels nàufrags;

hi ha massa llum en nom de Déu, del mercat

o del Tribunal Supremo.

Qui salvarà el poeta ?

Quina música podrem tornar a ballar aquesta nit ?

Quin volcà estossega llavors d'or ?

Quina paret mestra em protegeix de tot ?

Quina velocitat calmarà el meu desig ?


Quin silenci ens deixes per poder salvar-nos ?

Jo torno als versos llargs com trens nocturns

i tu tornes amb les multituds i els escamots de la pressa

al quadrilàter on els cops de puny 

ressonen fins estressar meu llarg tren.

Tot tremola; tot xiscla; tot se m'allunya

excepte la solitud.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Octubre 2021

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)