Hi niem el delit,
i quan covem mirades,
juguem i somniem
i un dia, literalment,
xoquem
i s’encenen les brases.
El Poeta roig (Fidel Picó)
Octubre 2021
divendres, 29 d’octubre del 2021
dissabte, 16 d’octubre del 2021
El món...
 |
| Imatge diari DEIA, a les xarxes, l Volcà de La Palma |
El món,
aquest desori sec
d’esbarzers,
el cel que sagna,
el Cap d’Estat acompanyat.
El greix de la indecència,
la indiferència
multiplicada.
Quan al pot petit
ja no hi ha la bona
confitura...
El ronc del volcà
que esquitxa pedres de
por.
(I la resta funesta: els
xiscles d’ella
instants abans de
l’abjecte assassinat)
I com deia en Vinyoli:
“sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn”.
El món, aquest desordre
dels pots petits, coàguls de basarda.
I tu, fora de control,
amb la punxa clavada,
i la lava vessada del pot petit,
indiferent, fins la teva mar.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Octubre 2021
divendres, 8 d’octubre del 2021
Xisclen multituds
Xisclen les multituds a les xarxes socials,
escamots d'homínids van a la caça del bolet,
-per no coment els que van a caçar dones, negres, LGTBIs...- .
Cremen les paraules o incendien el català;
els monarques et pispen la cartera i són intocables
i als pous hi continua havent molta foscor.
Calla Beethoven, a tothora sonen les sirenes,
la criatura dels veïns plora amb fermesa,
els lladres del temps roben el...temps,
les campanes ploren i es rovellen
i els perdedors perden i normalment són pobres.
Xisclen les multituds arreu,
el vaixell varat rondina de solitud
a la platja de tants octubres.
Torrenteres de tuits i grups de whatsapp
empenyen cap a mar i arrosseguen
els poetes a les fosses del caos
on no hi ha ni barques deixades pels nàufrags;
hi ha massa llum en nom de Déu, del mercat
o del Tribunal Supremo.
Qui salvarà el poeta ?
Quina música podrem tornar a ballar aquesta nit ?
Quin volcà estossega llavors d'or ?
Quina paret mestra em protegeix de tot ?
Quina velocitat calmarà el meu desig ?
Quin silenci ens deixes per poder salvar-nos ?
Jo torno als versos llargs com trens nocturns
i tu tornes amb les multituds i els escamots de la pressa
al quadrilàter on els cops de puny
ressonen fins estressar meu llarg tren.
Tot tremola; tot xiscla; tot se m'allunya
excepte la solitud.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Octubre 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)