"Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer"
(Ovidi Montllor)
Cantava Ovidi, 'perquè vol',
i un broll plusquamperfecte d'aigua
envernissava els teus llavis.
Tenia la imatge, tenia els mots,
les cançons, els músics i els instruments.
Em faltava només el teu rostre
quan em vaig girar a l'esquerra
i em va atrapar el teu somriure.
Volia molt i tenia molt.
Ho volíem tot i... es cantava Ovidi.
La jugada potser no era perfecte,
però no era massa lluny.
Canta, parla l'Ovidi 'perquè volem'
i tu, al costat, (em) somrius 'perquè vols'.
Fidel; maig de 2015
(Del recital Ovidi3 al casal de la Prosperitat de Nou Barris. Per "l'artista, el cantant i el pallasso":
David Caño, Borja Penalba, David Fernández;
16 de maig 2015)