Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 27 de maig del 2015

Cantava Ovidi



"Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer" 
(Ovidi Montllor)


Cantava Ovidi, 'perquè vol',
i un broll plusquamperfecte d'aigua 
envernissava els teus llavis.
Tenia la imatge, tenia els mots,
les cançons, els músics i els instruments.
Em faltava només el teu rostre
quan em vaig girar a l'esquerra
i em va atrapar el teu somriure.
Volia molt i tenia molt.
Ho volíem tot i... es cantava Ovidi.
La jugada potser no era perfecte,
però no era massa lluny.

Canta, parla l'Ovidi 'perquè volem'
i tu, al costat, (em) somrius 'perquè vols'.


Fidel; maig de 2015

(Del recital Ovidi3 al casal de la Prosperitat de Nou Barris. Per "l'artista, el cantant i el pallasso":
David Caño, Borja Penalba, David Fernández; 
16 de maig 2015)


dilluns, 18 de maig del 2015

Resistint al foc


I

Com llançaflames, el sol, criminal,
ens llença el seu foc.
No hi ha alternativa.
Els únics aixoplucs:
atrinxerar-se a l'ombra o remullar-nos.

Què no hi ha alternativa dius ?
Només m'ofereixes aquest plat de brases rendides ?;
aquesta imatge de pollastres rostits i submisos
en un pal donant voltes
més traspassats que calladament indiferents?
Què no hi ha alternativa dieu ?,
què m'he de menjar la vostra merda
i les mosques del voltant ?
Davant excés de fum i plor de cendres imperant,
prefereixo fugir amb la poesia,
cantar la Marsellesa veient Casablanca,
arrapar-me al teu cos nu fins al cortcircuït final...
A l'ombra d'algun mot amb ànima rebel,
banyant-me als tolls cristal.lins
aixoplugat de tanta falla dogmàtica...,
camino a les palpentes,
fujo del llançaflames del sol
que tot ho mira, que tot ho droga.
Corro dins el núvol de pluja.
M'allunyo per anar-me'n
o més aviat per quedar-me,
ben xop i excitat de rebel.lia,
probablement, amb tu.


II

A veure però, deixem-nos de punyetes !
Clar que hi ha alternativa !
Desem per unes hores poemes i metàfores
que ja queden prou bé,
agafem aigua com sigui i combatem el foc
en defensa de la nostra terra, les nostres llars.
També excitat de rebel.lia, clar,
probablement amb tu, oi ?


Fidel, 21 i 22 de juliol de 2013
Refet el 17 i 18 de maig de 2015





divendres, 8 de maig del 2015

L'hora de la veritat



S'acosta l'hora de la veritat
en que tu has perdut el rellotge,
ell s'ha cruspit el temps,
ells la veritat i els somnis.
Nosaltres tenim els minuts,
i vosaltres les setmanes i els mesos de l'any.
S'acosta l'hora de la veritat.
En Gabriel compta segons,
la Maria agafa els minuts en pinces i li fan mal;
la Laura belluga les hores com un ball de llamps i trons;
en Pep ressegueix i apila les albes del dia;
en Manel llepa els dimecres;
la Judit somnia que els novembres són primavera;
la Paula es menja les ungles i s'arrenca cabells
quan veu que s'acosta l'hora de la veritat,
quan els somnis se'ns van arronsant,
quan el seu xicot marxa amb una altra.

I el rellotge que jau al fons de la paperera més propera.
L'hora de la veritat.


Fidel; juny de 2014

dimarts, 5 de maig del 2015

A Desalambrar, sempre



Canta "A Desalambrar";
altre cop la sento, torna,
em torna aquella, la força de sempre.
Revisc i (la) visc.
En Feliu me la reviu
com la força d'un riu.
I jo que em dic "estic viu !".
Que la terra és meva, teva i d'aquell...
Em sento partícep, meu, ple.
I sento que la força de la música
encara és a més de 1000 h3
del cabal de la poesia.
La veu i la guitarra d'en Feliu
em llença tones de litres d'aigua,
cascades que empenyen,
torrenteres d'utopies de plata.
Broll, brogir del riu jove
que, enèrgic, davalla ple de poesia 
cap als meus llavis.
Que la terra és meva, teva i d'aquell,
de Pere, Maria, de Joan i José...
Aquella, la força del camí de sempre.
Perquè sóc, som els de sempre;
si, sí a la vida per sempre,
fins la victòria sempre
lluitem el present sempre
on hi guanya l'ànima sempre.
Busquem més sempre,
el tot de tots entre tots i totes sempre.
A Desalambrar sempre,
la teva empenta, sempre.
Rius per dir sí sí sí sempre,
sí a l'amor, sí a teixir versos,
sí a tu, sí a mi, sí a aquell.
Perquè la terra és nostra,
la nostra terra és meva, teva i d'aquell.
Altre cop la sento, torna.
La força de sempre.
Canta a Desalambrar, sempre.
I l'emoció per sentir i creure, sempre.


Fidel; abril de 2015





La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)