Ai els guanyadors !
Escupen amb escarni al rostre de l'extraviat.
La darrera empenta que ens du
al llindar de l'estimball en que esbarzers,
complaguts, esperen per esgarrinxar.
La resta, ja la deveu saber:
esbroncada del jutge,
glopada de lleixiu o vomitada històrica,
i visita concertada a la fossa sèptica.
I ells que brinden amb cava.
I ells que canten els seus himnes.
I ells que gaudeixen de les millors cuixes del món.
I ells que ens encasten a subtils murs.
I jo, cap a la feina,
pujo les escales on m'esperen uns ulls oliva
que m'enxampen i em llencen
al mar dels reanimats, al riu dels vitalitzats.
I diuen que els pobres podeu riure per amor.
I diuen que els rics també ploren per amor.
I diuen que els grans saben més que els menuts,
i que quan arriben al cor de la poma la saben llençar.
I diuen que sempre hi ha guanyadors i vençuts,
i que uns pugen i els altres davallen,
i que uns miren els somnis i els altres els llepen.
La resta, ja ho deveu saber...:
ells ens llencen a les feres,
nosaltres som empesos a algun lloc funest
o...sense guants tibem la corda
i ens nafrem les mans.
Però la cosa de l'amor
ens és dolçament abastable.
Sempre podem anar a la feina
i enlairar-nos quan un rostre se'ns clava
i ens anuncia primavera.
I diuen que això ens passa a tots;
la resta...ja ho deveu saber.
El poeta roig (Fidel)
Novembre de 2009
Refet gener de 2017