Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 13 de maig de 2022

Nits de llances

 


Nits de llances.

Nits de pànic.

Nits de tedi.

 

Nits de silenci.

Nits de dormir.

 

I demà el sol

i dia de llances,

dia de pànic,

dia de tedi.

 

Dia dels ministres

d’interior i de defensa.

 

Dia per buscar la nit

I dir bona nit i tapa’t.



Poeta roig (Fidel Picó)

Maig 2022


dissabte, 30 d’abril de 2022

La por comença

 


La por comença

quan escorcollen la casa

davant els teus fills.

 

La por quan

l’engany esdevé oficial de primera.

 

La por quan creus que el cotxe

que ve en sentit contrari,

t’envestirà i tot serà un drama.

 

La por quan

un llarg silenci

no fa flor ni paraula.

 

La por quan brama

l’onada enfurismada

i s’estavella contra les roques

i tu tens por a tanta intempèrie.

 

La por quan

la ferida oberta

roman més oberta que mai,

com s’obren les comportes d’un embassament .

 

La por quan

els escorcolls es perllonguen

davant els teus fills.

 

Quan la por forada les butxaques

i gosa davallar 

com l’aigua del torrent desbocat.

 

La por quan ells

ja ho saben tot de tu. I tu?,

tu comences a dir sí a tot

i no al teu cor.

 

La por quan

l’engany massiu se’t posa endins

i tu te’l creus i el tot t’engoleix

 

i ja ets un llop més de la tribu,

una por més a la teva bossa de mà.

 

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Abril de 2022

diumenge, 10 d’abril de 2022

Vaig ser

 


“Escric per a qui vaig ser” . José Eduardo Agualusa


I vaig ser neu en silenci.

 

El nen que entrava en pànic

quan el seu cosí obria un paraigua negre.

 

Vaig ser un silenci blanc,

un vaixell sense paisatge,

un pèsol enfonsat

al pou de la inflació dels anys 80.

 

Vaig callar, i callava; callava molt.

I s’obria el paraigües i jo tenia por.

 

Després va sonar una guitarra elèctrica,

i poc abans una noia em va fer un petó

d’amagat a les colònies d’estiu.

Tot i que la noia se’m va fer invisible,

jo ja tenia la cosa a dins;

i hi va haver la Recopa

i després van passar més coses

(ja sabeu: els bars, la música, l’alcohol,

el fil de la navalla a la Barceloneta

i el mar, sempre passava... el mar...).

 

Aquella manera de caminar per Menorca,

de saltar el trapezi.

Vaig ser aquella manera d’escolar-me

pels teus punts i a part amb dobles espais,

per on jo, precari, coix, maldestre,

-però terriblement idealista

i multitudinari i superlatiu sensible elevat a la nou...-

vagava i caminava, sí, vagava a raig

i caminava a roig

per una pàgina en blanc

com una plana plena de neu.

Era com en un penya-segat i jo allà,

als espadats d’Irlanda,

mirant el puto Atlàntic

i maleint els sants Estats Units d’Amèrica del Nord

i somniant com cremava la bandera

amb un discurs de Malcolm X.

 

Cagant un dia tones de por,

un paraigües negre al menjador de casa

dels meus tiets a Hostafrancs,

un petó fugaç que va relliscar per la pica

fins jaure moribund al desaigüe

i desembocar al delta de la pluja i l’oblit.

Com tantes coses que van ser,

una volva de neu en silenci que cau.

Com un poema tou

que roman entre les pàgines

d’una llibreta vermella

o ben subjectat, aferrat

a les barnilles d’un paraigua negre.

 

 

 Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril 2022


divendres, 1 d’abril de 2022

Llevantades maldestres

 


Una inoportuna ràfega de vent

s’endú els teus fulls sud enllà

fins que aterren suaument al pati de l’Institut.

Hi ha unes noies jugant a basquet

que reiteradament trepitgen els teus versos.

Des del balcó els ulls són al pati.

Mentre la pilota llençada de lluny entra a cistella,

una altra noia engrapa un dels fulls,

demana el canvi, surt i endinsada,

llegeix el poema d’amor que tu has escrit.

Des de dalt, copses com somriu.

Tu llavors decideixes baixar al carrer,

el travesses i t’atanses a la reixa que separa el pati.

 

Només t’has perdut vint segons de pel·lícula.

Hi ha una altre fort cop de vent,

com un joc, tot retorna o sembla començar;

a la noia se li ha escapat el full que retenia

i vola al teu terreny de joc.

L’agafes i els teus ulls tornen al poema:

“Encerclem-nos ara que som a tocar del cim”,

així havies acabat el poema.

En vermell hi ha un afegitó que ella ha escrit

en aquests vint segons de baixada d’escales:

“Només ens queda creuar la glacera que,

com una reixa que separa l’escola de la vida,

l’edat ens ha deixat”.

Tu la crides, li dones el full i te’n vas en silenci.

Un pobríssim moltes gràcies ressona pel carrer.

 

Ella continuarà somniant en creuar glaceres

per abraçar-se a prínceps blaus.

Tu, veient fantasmes negres,

separant l’escola de la vida,

veient reixes com llevantades maldestres

assaltant els teus versos.

 

 

 (Original: 27 setembre 2011)

Retocat: Març-abril de 2022

Poeta Roig (Fidel Picó)

 


dissabte, 26 de març de 2022

Sense control

 

(Imatge:Fidel Picó; 23/3/22)


Les ones baten sense control.

I ja fa massa dies.

Es va desfent la platja,

la sorra capitula

i cada cop més sols,

                   més sols.

 

La mar batega odi,

els esculls sagnen de por.

Les ones, com martells feixistes,

avancen amb fúria.

Quan vulnerable el front marítim,

a mercè del pànic imperant !

Sense recurs, els fonaments

ens cauen a trossos.

Sense refugi, vagant

i a la intempèrie, rebent els cops...

 

I amb només una galleda,

una galleda...un home sol,

tèrbol atzur, la mar

fúria, fúria, fúria...;

i cap a terra...

una malalta esperança

cada vegada més sola.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

24 març 2022


divendres, 18 de març de 2022

Walking barris

 

Escola Heura (escola de primària), Horta. Barcelona


Camina;

canvia de Districte,

-Parc de les Aigües, Guinardó-;

troba un lloc dels d’abans

o troba un lloc i sent

i troba el poema nou.

-Plaça Catalana i seguim-.

Improvisa. Juga;

busca una nova tendresa.

Segueix caminant.

-Horta. Escola Heura:

1968-2022,

pel davant i pel darrera-.

Endavant; camina,

enfosqueix, Plaça Eivissa.

Torna a casa,

però torna a caminar.

 

Tots tornem al lloc,

i tornem a casa

caminant, tal vegada

una nova tendresa.

 

Poeta Roig (Fidel Picó)

Març 2022


divendres, 11 de març de 2022

Ucraïna

 


Mira l'esquerda dels dies !,
mira com s'escolen
-com rius de sang-
les llàgrimes dels infants
que neixen a Ucraïna
i deixen el pare al front,
l'escola enrunada;
i s'omplen els autobusos grocs
amb les lentes mares
que, com volves de neu, cauen callades
però que sempre sempre hi són.

I aquí només goteja la pica,
les genives sagnen poc,
els autobusos porten gent a la feina
i l'esquerda del mur es difumina
per la blancor i la pau imperant, aquí,
la ceguesa de tanta llum il·limitada.

A Ucraïna, l'esquerda dels dies,
les pupil·les de la por.,
la neu que cau lenta
i els autobusos que marxen.


Poeta roig (Fidel Picó)
Març 2022

diumenge, 6 de març de 2022

Devorat de realitat

 


Et vaig somniar molla del tot

després del ball sota la pluja.

Desitjava a torrenteres el teu cos.


Però vaig tenir un despertar 'realpolitik':

tot era un immens desert de sal

(indret on fins i tot ploren els no poetes)

en el que jo no esquiava,

on ja no hi havia ni sorra 

per ser més suau

amb la santa realitat.


A punt d'insurreccionar,

t'havia somniat 

absolutament molla de desig,

i ara m'afegava a l'aspre

amagatall de la solitud

liquat, esquitxat, inundat 

de santa, blanca i putrefacte... 

realitat.



El poeta roig (Fidel Picó)

Març 2022


dissabte, 26 de febrer de 2022

Fer poemes

 

Foto: Poeta Roig. Romandre a casa...


Fer poemes

és esperar a dins

que em vinguis a buscar.


Que obris la porta.

Que comenci la festa,

o que acabi tot, 

tornant a casa sol 

no esperant res.

------


Fer poemes

és descobrir

que em vas mirar,

em mires,

i potser em miraràs.


I així, el tren allà;

el foc, el silenci, aquí

il·luminant, escalfant...,

descobrint-nos.

------


Fer poemes

no és esperar

un camí de flors i violes.

 És un camí d'esbarzers,

una pilota malferida, punxada

i tu que trobes les vocals

I-O-A,

i jo les consonants

P-L-T,

i les juntem i diem PILOTA,

i la rescatem i la xutem.


I un dia fem gol.


(I la pilota mansament que cau

i besa uns esbarzers

que fan de xarxa, 

i el poema apareix

com un gol)

------


Fer poemes

és estar amb la por

i que aquesta et convidi a sopar,

i en acabar, cadascú a casa seva tu,

que no em desagrada

això de romandre sol.

------


Fer poemes

és jugar a fet i a amagar.

Fer poc i amagar molt

(I que no et vegin els del nord,

que sempre han cridat molt).

------


Això de l'art:

un cactus que crema,

un tren que travessa les llàgrimes,

una mar que balla,

un mòbil que s'apaga.


Un nen 

que no va a treballar

i potser un dia, 

fa poemes.



Poeta roig (Fidel Picó)

Febrer 2022


divendres, 18 de febrer de 2022

Amor o sexe

 


* Retrobar-nos -perquè no havíem marxat mai-, i fer-nos aquesta pregunta.

Pels de sempre, sempre; l'empremta de l'amistat (Heurencs 1968).

Per ells aquest i tants poemes.


I

Amor o sexe
era el debat a la taula més rodona.
Per parelles, ben posats,
hi dèiem la nostra:
amor o sexe;
Cantonigròs, segle XXI.
I jo vaig dir amor,
amor i amistat
com la que hi havia a la taula.
Érem els de sempre,
molts van dir sexe,
però érem la solidesa
en un món ultra líquid.

I jo vaig dir amor
i no sexe;
i tu, crec, també...



II

No fotem !
Ni aquest poema
ni els altres
són -o provoquen-
                        un orgasme.
Ni un, ni dos, ni tres..., ni coit.
Un poema és calfred,
curtcircuit més que focs artificials,
llargcircuit més que petard.
Abisme, vertigen, caiguda,
tsunami, terretrèmol, aiguamoll,
natació sincronitzada; amagatall.
És tren que somica,
esquerda que rondina,
got brut, barana rovellada.
Un cotxe 127 que va fent
arreu, sovint, sempre.
És un equip de futbol, el teu
i, si pot ser, el nostre, millor.
Tempesta, dolor, patiment.
Un delta que calla.
Desamor. Una barca deixada.
Amistat, sí; molta amistat
el poema-poeta-poesia.

I no, no és cap orgasme,
ni es menja ni es barreja amb aigua.
Ho sento.
Va més endins.
Era, és amor i no sexe.



Poeta roig (Fidel Picó)
Febrer 2022

dissabte, 5 de febrer de 2022

Castell cremant (postpandèmia)

 


Que el sistema té esquerdes,

ho sabem.

I que els teus ulls s'il·luminen pel forat

que l'esquerda més profunda ha dibuixat,

ho sabia jo, potser només jo.

Però no marxeu, hi ha més coses:


El castell està cremant,

diu el poeta.

Però el poeta probablement ha begut massa,

-és clar que no crema!-, 

el castell resta abandonat

com una pilota punxada

al solar de la tristesa.

Sí, tristesa, llarga tristesa

com un tren sense música,

com un poeta sense tu.


La cosa pren un caire salvatge,

una cicatriu arreu,

uns ulls deixats al llit de la solitud

il·luminats per la llum del mòbil

i les portes closes.

I la cambra crement de por,

por com tots els castells de fora.


Cremant, cremats de por.



Poeta roig (Fidel Picó)

Febrer 2022

dimarts, 18 de gener de 2022

De cròniques i tertúlies

 

Diuen les cròniques

i ara les tertúlies de la ràdio

que Jesucrist va viure

als vestidors de can Barça,

Jim Morrison al Casal d'Avis,

Katl Marx tenia una habitació

secreta a Versailles,

mentre tu ballaves ska a Riad

i jo col·leccionava semen

a les gorges Du Tarn.

O això deien els bocamolls alternatius,

els crítics més sagaços, 

els apòstols del crit,

els ballarins de les farres.


Insinuaven les cròniques

que el món era confús,

que els tallers s'havien quedat petits 

i les bruixes eren desnonades

perquè llegien a poetes maleïts.


Ara, a les tertúlies

les serps van en corbata, 

mediten amb les rates a les clavegueres,

els experts es tatuen de 'sí senyor',

els palaus continuen amb els seus miralls.

Algú ha comprat les escombres 

de les bruixes a wallapop

i el bomber ruixa amb aigua

la darrera barricada,

i la canalla plora per uns dolços

i perquè ha vist un passamuntanyes negre al terra,


i tu em vas mirar fa

vuit-cents vuitanta-sis dies

i jo, ara, dalt del penya-segat 

mullant el mar.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Gener 2022

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)