Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 8 d’octubre del 2022

Hi soc

 


“Ja no soc més que un arbre

que s’allunya del bosc...”

 JOAN VINYOLI

 

 Hi soc.

Hi soc octubre hi soc.

I em crida

el profund tresor

del frondós silenci

de tantes tardors.

I hi soc,

i torno a cantar(-me),

i la dansa de la fulla

i el silenci de l’arbre

i l’amagatall del fong,

i jo, enmig de tant poema,

soc talment un arbre

que s’apropa al bosc

per tants camins

de tanta tardor.

Per tanta traça de silencis

i el bec d’una flauta travessera

que em travessa

vers les profunditats

de tanta vida,

de tants colors,

de tants versos...

Hi soc.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Octubre 2022





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)