“Ja no soc més que un
arbre
que s’allunya del bosc...”
Hi soc octubre hi soc.
I em crida
el profund tresor
del frondós silenci
de tantes tardors.
I hi soc,
i torno a cantar(-me),
i la dansa de la fulla
i el silenci de l’arbre
i l’amagatall del fong,
i jo, enmig de tant poema,
soc talment un arbre
que s’apropa al bosc
per tants camins
de tanta tardor.
Per tanta traça de
silencis
i el bec d’una flauta
travessera
que em travessa
vers les profunditats
de tanta vida,
de tants colors,
de tants versos...
Hi soc.
Poeta roig (Fidel Picó)
Octubre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada