Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 21 d’octubre del 2022

Desactivar


“...seguir activant el xoc del rem...” 
FELÍCIA FUSTER 

 
Vaig ser estudiant de sociologia 
 i ara soc gat. 
Però no caço res -o gairebé res- 
 i no puc seguir activant el xoc dels rems 
perquè duc a sobre una tendinitis 
a l’espatlla dreta 
-maleïdes dretes, maleïts dolorets-. 
S’activen els segons d’un temps difícil, 
una mà esquerpa plena de neguit 
i pocs trens nocturns de llarg recorregut. 
Tants a la seva i poca sociologia; 
I jo vaig ser estudiant de sociologia, 
i tu mai no seràs reina 
-ni dama ni torre ni cavall...-. 
Els salts...només al buit -res de nou...- 
i caient com el sol aquesta tardor. 
Gat mirant per la finestra 
 i el xoc, el dolor del rem, 
el xoc del tren, el xoc del món 
que desactiva el nosaltres 
-nosaltres, peons de fireta-, 
 joguina som, metàfora esquinçada 
amb un pont enderrocat i una retirada a corre-cuita. 
Sí, un gat juga desesperat a caçar, 
i jo que vaig ser estudiant de sociologia 
i on els segons corren com les retirades, 
i el temps difícil i la boira quan caus, 
i els trens a la via del ferro : 
una peça de museu perduda per l’eternitat. 
Ulls de gat que aguaiten un món enderrocat. 

(Per la finestra...runes d’una joventut oxidada: 
un congelador desactivat que desglaça llàgrimes, 
un puny tan difícil d’alçar). 

Vaig ser estudiant de sociologia 
 i ara soc un gat angoixat 
que mira un món que plora. 


Poeta roig (Fidel Picó) 
Octubre 2022

1 comentari:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)