“...seguir activant el xoc del rem...”
FELÍCIA FUSTER
Vaig ser estudiant de sociologia
i ara soc gat.
Però no caço res -o gairebé res-
i no puc seguir activant el xoc dels rems
perquè duc a sobre una tendinitis
a l’espatlla dreta
-maleïdes dretes, maleïts dolorets-.
S’activen els segons d’un temps difícil,
una mà esquerpa plena de neguit
i pocs trens nocturns de llarg recorregut.
Tants a la seva i poca sociologia;
I jo vaig ser estudiant de sociologia,
i tu mai no seràs reina
-ni dama ni torre ni cavall...-.
Els salts...només al buit -res de nou...-
i caient com el sol aquesta tardor.
Gat mirant per la finestra
i el xoc, el dolor del rem,
el xoc del tren, el xoc del món
que desactiva el nosaltres
-nosaltres, peons de fireta-,
joguina som, metàfora esquinçada
amb un pont enderrocat i una retirada a corre-cuita.
Sí, un gat juga desesperat a caçar,
i jo que vaig ser estudiant de sociologia
i on els segons corren com les retirades,
i el temps difícil i la boira quan caus,
i els trens a la via del ferro :
una peça de museu perduda per l’eternitat.
Ulls de gat que aguaiten un món enderrocat.
(Per la finestra...runes d’una joventut oxidada:
un congelador desactivat que desglaça llàgrimes,
un puny tan difícil d’alçar).
Vaig ser estudiant de sociologia
i ara soc un gat angoixat
que mira un món que plora.
Poeta roig (Fidel Picó)
Octubre 2022
¿Un anhel d'equilibri, potser?
ResponEliminaFrancesc Cornadó