“...y éstos sean los últimos versos que yo le escribo”.
(Pablo Neruda, darrers versos de ‘Veinte poemas de amor”
“...Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí”
(Víctor Català, darrera frase de“Solitud”)
“...i tot el blat es torna pa de vida”.
(Joan Vinyoli, darrer vers de “Passeig d’aniversari”)
“...espero la flauta dolçament imbècil de l’amor”
(Maria Cabrera, darrer vers a “Ciutat cansada”)
“...Encara duia trenes / i encara deia “sí senyor” i “bones tardes” ”
(M.Martí i Pol, darrers versos del poema “L’Elionor” a “La Fàbrica”)
Cinc finals de llibre o darrers versos
de poemaris enlairats als cims més alts
de la literatura de tots els temps.
Victor Català. Martí i pol,
Maria Cabrera, Vinyoli, Neruda,
Cinc lletragrans, cinc cims nevats:
Solitud, La Fàbrica,
La ciutat cansada, Passeig d’aniversari,
Vint poemes d’amor
Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat
amargament en son destí.
Encara duia trenes
i encara deia “sí senyor” i “bones tardes”.
Esperava la flauta dolçament imbècil de l’amor,
i tot el blat es tornà pa de vida.
I aquests foren els darrers versos que jo li vaig escriure.
A la fàbrica d’una ciutat cansada,
encara deia “sí senyor” . I duia trenes,
i esperava la flauta dolçament imbècil de l’amor.
I van passar molts versos i moltes solituds,
i la filla i la néta de l’Elionor
volien tot el blat per tornar-se pa de més de vida
i menys de “sí senyor”.
Finalment, i després de vint poemes d’amor,
aquests van ser els darrers versos que li vaig escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada