Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 30 d’octubre de 2022

Experiment amb els darrers versos

 


“...y éstos sean los últimos versos que yo le escribo”. 

(Pablo Neruda, darrers versos de ‘Veinte poemas de amor”

“...Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí”

(Víctor Català, darrera frase de“Solitud”)

“...i tot el blat es torna pa de vida”.

(Joan Vinyoli, darrer vers de “Passeig d’aniversari”)

“...espero la flauta dolçament imbècil de l’amor”

(Maria Cabrera, darrer vers a “Ciutat cansada”)

“...Encara duia trenes / i encara deia “sí senyor” i “bones tardes” ”

(M.Martí i Pol, darrers versos del poema “L’Elionor” a “La Fàbrica”)



Cinc finals de llibre o darrers versos 

de poemaris enlairats als cims més alts 

de la literatura de tots els temps.


Victor Català. Martí i pol, 

Maria Cabrera, Vinyoli, Neruda,

Cinc lletragrans, cinc cims nevats:

Solitud, La Fàbrica, 

La ciutat cansada, Passeig d’aniversari,

Vint poemes d’amor


Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat 

amargament en son destí.

Encara duia trenes 

i encara deia “sí senyor” i “bones tardes”.

Esperava la flauta dolçament imbècil de l’amor,

i tot el blat es tornà pa de vida.

I aquests foren els darrers versos que jo li vaig escriure.


A la fàbrica d’una ciutat cansada, 

encara deia “sí senyor” . I duia trenes, 

i esperava la flauta dolçament imbècil de l’amor. 

I van passar molts versos i moltes solituds, 

i la filla i la néta de l’Elionor 

volien tot el blat per tornar-se pa de més de vida 

i menys de “sí senyor”. 

Finalment, i després de vint poemes d’amor, 

aquests van ser els darrers versos que li vaig escriure.


Poeta roig (Fidel Picó)
Abril 2020, refer octubre 2022


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)