A la terrassa llegeixo l’Ángel González.
Acabo un poema
i sento i penso en allà fora.
Brogit de moto,
uns segons de sirena de policia;
tarda blava, sol a l’oest.
És divendres i encara més a fora
el Presidente avui ha convocat eleccions estatals;
algú ordena paraules i contra-ordena
al tauler dels escacs,
el peó pela la reina,
el Fiscal és més mentider que dolent
i alguns ja tenen pressa per declarar la guerra.
Algú travessa un semàfor en vermell,
una noia baixa del tren amb una petita meleta fúcsia
i l’Ángel González em continua parlant del temps,
irònic i magistralment senzill. Jo, continuo.
El gat miola abstracció, el gos borda concreció,
avui puc dir que un noia m’ha mirat
a una cruïlla de la vila de Gràcia que no recordo,
potser els botiguers poden fer la migdiada
i demà, crec saber, serà dissabte de febrer.
A la terrassa llegeixo l’Ángel González.
Acabo un poema
i sento i penso en tots els allaus d’allà fora.
Cavalca un poema
pel suburbi quiet de matinada.
El bus anava ple com sempre
i baixant Aribau s’ha apagat l’enllumenat públic.
Avui, aquesta nit,
no surto, per variar.
El poeta roig (F.P.)
15 i 16 de febrer 2019