Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 2 de febrer del 2019

Haurà plogut



Haurà plogut
i el riu es creurà cofoi,
i tot foll, es llençarà avall, superficial,
veient sense mirar,
mirant sense observar,
a corre-cuita, sense miraments.

Però el riu és la imatge, la metàfora.
Tot és més real, qüotidià, senzill.
Molts, milers, milions, ahir i avui,
aniran passant pantalles del mòbil,
cap avall, a tota castanya, esbojarradament,
sense mirar, ssnss atendre,
sense badar, sense aturar-se…
I potser, en algun moment, compte !,
algú es toparia amb un poema,
que però més aviat serà deixat, sobrepassat
per una muntanya de fems, oblidat.
I sí; haurà plogut.
I sí; hauré baixat aquelles escales
i alguna cosa m’haurà aturat
en el darrer esglaó:
            el mar, les illes Medes
i una veu que canta des de les profunditats.

La resta és el poema que et vaig fer
i que la teva velocitat
no ha sabut, pogut, volgut veure.
I sí, haurà plogut un poema en silenci,
oblidat al fons d’aquest mar,
i qui sap si alguna cosa més.

El poeta roig (Fidel)

Febrer de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)