Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 15 de febrer de 2019

Llegint Ángel González



A la terrassa llegeixo l’Ángel González.
Acabo un poema
i sento i penso en allà fora.
Brogit de moto,
               uns segons de sirena de policia;
tarda blava, sol a l’oest.
És divendres i encara més a fora
el Presidente avui ha convocat eleccions estatals;
algú ordena paraules i  contra-ordena
al tauler dels escacs,
el peó pela la reina,
el Fiscal és més mentider que dolent
i alguns ja tenen pressa per declarar la guerra.
Algú travessa un semàfor en vermell,
una noia baixa del tren amb una petita meleta fúcsia
i l’Ángel González em continua parlant del temps,
irònic i magistralment senzill. Jo, continuo.

El gat miola abstracció, el gos borda concreció,
avui puc dir que un noia m’ha mirat
a una cruïlla de la vila de Gràcia que no recordo,
potser els botiguers poden fer la migdiada
i demà, crec saber, serà dissabte de febrer.

A la terrassa llegeixo l’Ángel González.
Acabo un poema
i sento i penso en tots els allaus d’allà fora.

Cavalca un poema
pel suburbi quiet de matinada.
El bus anava ple com sempre
i baixant Aribau s’ha apagat l’enllumenat públic.

Avui, aquesta nit,
no surto, per variar.

El poeta roig (F.P.)
15 i 16 de febrer 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)