Cau odi

L’odi se t’esllavissa

i poses de genoll els teus actes.;

escridasses mots,

entones allaus d’alcohol...

Ruixen rius de foc descontrolats,

penetren per la teva ànima crepuscular.

Es Convoca Consell de Ministres,

els bàrbars decideixen decidir

i les orenetes ja ni ens deixen els seus nius.

El verí s’enganxa com resina

i ploren els malalts.

És l’odi que et cau, ens cau

i decideix explicitar serralades de pors

parapetades com arbres immòbils.

I cau on nosaltres,

ens posseeix, ens encasta, ens arma;

i els ximpanzés del zoo fan riure la canalla.


El poeta roig (F.P.)
Poema inclòs al llibre 'Per aigua i...desembarquem'
(Octubre 2018)