“El poeta treballa les 24h del dia, sense vacances”.
“La poesia és el contrari que el capitalisme”.
CARLES REBASSA
A la biblioteca
viatjo de Bartra a Rebassa:
d’un mar incendiat de llibres de poesia
a la sala d’actes
on els poetes, de vegades, fan actes.
Dels morts i els anys 40 del segle passat
a l’esquerra independentista:
aigua poètica d’avui.
Traspassat l’arbre de foc ,
l’avantsala de la por
o l’avantsala del desig,
hi trobo un paio
que llaura la metàfora als cims,
escala sonets, fabrica sons bruts,
i davalla per la cresta sud de la muntanya.
Lentament, de passeig, badant,
sense fer eslàloms ni cap descens vertiginós
com l’esquiador dels flashos ultra-ensucrats
que corre a absurda i febril alta velocitat,
aquell llampec que tan encega,
la diàfana avantsala de tantes pors.
(“la poesia és el contrari que el capitalisme”).
Fins arribar a la vall del riu vermell,
amb alguns anyets més,
per on regalima la passió del teu cos.
Per on cavalca la vida
fins besar el mar
indendiat de llibres de poesia.
Precisament avui,
que jo passava lentament
-i m’aturava-
per la biblioteca Mercè Rodoreda,
una tarda de finals de març
del segle vint-i-un.
El poeta roig (F.P.)
28 a 30 de març de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada