La ‘coaching’ s’esforça per motivar-nos.
El desembre sembla octubre.
Demà no hi haurà vaga general.
Els independentistes estan a la grenya
però els unionistes, més estàtues, també.
Els silencis no semblen tenir por.
El metro va ple com sempre
i els Ferrocarrils van a Terrassa
i passen i s’aturen a Sarrià.
Altes-pressions, anticicló,
nivells de contaminació massa alts.
La filla gran té música,
gent de la feina que no havia vist mai,
al darrer dia per fi arriben les T12,
i el Barça que juga a Qatar.
I ets al Parlament amb els alumnes
i els de la CUP no hi són.
Toca peix per sopar, dino a casa,
a Aleb la situació és dantesca
i ahir va ser dilluns
i retocava un poema.
“Positivitzar quelcom negatiu” al curs.
El dia no és massa blau,
la nit com estressada- cau ràpid.
Faig una canya a casa del Josep
mentre la petita juga amb en Lluc.
Arrossego algunes pors
i ploren rius que no saben callar.
Avui, al bar durant l’esmorzar,
ha sonat Bowie.
Fidel Picó
El poeta roig
Desembre de 2016