Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 4 de desembre del 2016

Prou...

Sovint la realitat és prou tossuda i cruel i jo no puc girar-li l'esquena.
Aquest poema va per la Rosa de Reus oficialment morta per un incendi. En realitat, i així va aquesta societat magnament injusta, assassinada per Gas Natural que li havia tallat la llum força dies abans. De quan la llum és un luxe en mans del mercat i no un bé públic a l'abast de tothom. 
Aquest poema però parla del reconet més humà:



Prou sovint t’he vist plorar,
prou sovint se m’ennuega el cant.
Prou combustible aquest novembre de dol.
I sovint sense el prou, la bèstia del tall:
la solitud indefensa, majestàtica ofensa.
I a les fosques i a bufetades
i el codi de barres invisible
sagnant el greuge cruel.
Prou cruel com la pena
fonda de les espelmes.
Sense llum la nit,
el silenci de la nit.
La gent gran i el gran silenci
eixorc de la pobresa,
la maleïda quietud d’una,
de tantes nits a les fosques.

Jo també estic sol
però m’aixopluga el far de les paraules
i uns euros mal comptats.

Prou sovint ara qui plora sóc jo.
De ràbia !



Fidel Picó
El poeta roig
Novembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)